Joan Gispets ens explica la seva experiència a cardiff

En Joan Gispets, director del CUV, ha estat convidat a fer una visita a l'escola d'optometria "School of Optometry & Vision Sciences" a Cardiff.
Aqui us deixem les seves paraules on ens fa un resum de les bones impressions que ha rebut durant la seva estada.

El 9 de març passat, vaig visitar l’Escola d’Optometria de la Universitat de Cardiff, convidat pel professor Tom Margrain. La possibilitat de la visita, va sorgir arran de les primeres jornades de clíniques universitàries d’Ibèria que vàrem organitzar al Centre univeritari de la Visió el mes de novembre passat, en les quals l’escola de Cardiff fou el convidat d’honor.

Durant la visita vaig tenir l’oportunitat de veure les instal·lacions de l’Escola i, sobretot, les de la clínica Universitària. La bona impressió que ja ens havien causat, tant el seu programa docent com l’organització de la clínica amb la presentació que el professor Margrain ens en va fer durant les Jornades, es va confirmar plenament.

També vaig tenir oportunitat d’explicar quins són els grups de recerca de l’Escola de Terrassa i els projectes en els que treballen en aquest moment i em vaig entrevistar amb diversos professors amb interessos de recerca en els camps de la miopia i les lents de contacte.

Vaig tornar amb un acord d’intercanvi de professors en el marc del programa ERASMUS que de ben segur farem servir aviat i el compromís d’avançar en la signatura d’un acord que permeti ben aviat l’intercanvi d’estudiants en el marc del mateix programa.

Va ser un viatge llampec, però suficient per entendre que Cardiff és el model a seguir. Som lluny, però sabem on volem anar.

Caminem, doncs!.

Les noves estudiants d'erasmus quatrimestre primavera 2011!

Aquestes són les estudiants de mobilitat d’aquest quadrimestre de primavera, la Marion Blater i la Eileen Preuss han vingut de l’escola d’Aalen a Alemanya i la Clitzia Tussardi des de Itàlia, Milano. Tot just acaben d’arribar, esperem que estiguin rebent unes bones impressions i ja ens aniran explicant les seves experiències!

En Genís Cardona i en Cesar Urtubia, de mobilitat Erasmus a Helsinki

En Genís ens fa la crònica del seu pas per la Metropolian University de Helsinki
Genís, Cesar, Miquel Gallart, David Moñino( estudiants erasmus) i els professors de l'escola d'optometria de la Metropolian

Amb una darrera visita al Helsinki Weather Forecast, que assegurava que les temperatures, de 20 graus sota zero, començarien a transformar-se, lentament, en una primavera primerenca de -5 a +0 graus, amb el zero pintat de color vermell per advertir de la caloreta, el César Urtubia i jo vam enfilar-nos cel amunt, en direcció cap a Helsinki i la International Week, organitzada per la Metropolia University, en la seva facultat de Welfare and Human Functioning, on es troba el departament d’optometria. A la maleta hi portàvem guants, bufandes i anoracs ben gruixuts, i també unes quantes diapositives, que no fos dit que només anàvem a fer el turista. També calia treballar una mica, en l’esperit ERASMUS.

Allà trobàrem el David i el Miquel, que semblaven ben contents, no pas de veure’ns, que també, sinó de la seva estada. Semblava que tinguessin els ulls una mica enlluernats de tanta bellesa, i no només paisatgística. Tant el César com jo mateix vam fer dues xerradetes, la primera més encarrilada envers el professorat de Helsinki i la segona, a l’aula gran, o el que els anglesos diuen Lecture Theater (en aquest cas de forma molt encertada ja que l’aula estava decorada amb un piano de paret que convidava a l’opereta). Aquesta segona xerrada comptà amb l’estoica presència de tots els estudiants d’optometria de la Metropolia University. El César parlà, amb un toc d’esperança, sobre els efectes nocius de l’ozó, o de l’absència d’ozó, i jo em vaig embrancar amb el tema que més m’agrada, llàgrima i ull sec. Després vàrem fer-nos una foto ben formosa i vàrem aprofitar la tarda per parlar de possibles col·laboracions en recerca i de com millorar el ja molt fluït intercanvi d’estudiants.

Helsinki és una ciutat molt bonica, però segurament, a l’arquitectura i fins i tot a les botigues de roba, es nota la proximitat de Rússia, més que no de Suècia. Els gegants que presideixen l’estació del ferrocarril semblen sortits de la llibreta d’un dibuixant stalinista, o del Tolkien més sobri. La neu, el gel al mar, ho pintaven tot de blanc, donaven un aire gairebé irreal al món. En qualsevol moment esperaves que et vinguessin a buscar unes valquíries per acompanyar-te cap al Valhalla, on van a parar els herois caiguts durant la batalla. O que el propi Odín marqués el darrer compàs a la fi del món.

Vàrem aprofitar uns dies de sol magnífic, si bé temperatures que romanien per sota de zero, per visitar Porvoo, un poblet de cases vermelles i església de teulada inclinadíssima i també Suomenlinna, la fortalesa ferrada de canons del sud de Helsinki, i la illeta de Seurasaari, amb les seves tradicionals casetes de fusta aglevades de neu.

A la tornada ens van avisar que els mitjons gruixuts i les botes de neu potser no eren imprescindibles per explorar els passadissos de l’EUOOT.