En Biel Ferriol explica les seves primeres vivències a Aalen

Bueno,voy a hacer un breve resumen de los acontecimientos:
Vivo en una residencia multiracial de 13 pisos de altura,que nunca duerme.

La escuela de óptica está apartada del 'main building' ,como en todos los sitios!Es un edificio antiguo de aspecto tétrico,amarillento;pero tienen muy buen material y estoy tomado provecho de él!

Herr Ralph Michael me ha ayudado en todo lo que ha podido y más,le estoy muy agradecido;y varios alumnos también me echan una mano para que no me pierda clases y encuentre aulas y toda la parafarnaria;además en clase no me entero de la copla la mitad así que me pasan apuntes y los profesores estan siendo bastante comprensivos.

Hemos hecho alguna excursión que otra,todos los Erasmus juntos.Adjunto una fotografía de la Oktoberfest en Münich pera colgarla en en blog

L’intercanvi hauria de ser obligatori.

Com resumir en unes quantes línies els cinc mesos més intensos de la meva vida?

Sóc la Lorena Mateos, actualment estic cursant l’últim quatrimestre de la diplomatura i el passat vaig estar a Xile d’intercanvi.

Xile és un país que molta gent et diu: - però Xile…??? Perquè Xile?, no ho sé, però va ser una bona opció, Sud Amèrica és un continent fantàstic.

Amb una maleta enorme, canvi d’estació, de moneda i a sobre has d’esbrinar com arribar fins la universitat...tot una aventura!! És el mateix idioma, quina sort!, però tenen tants “Xilenismos”, que s’ha d’estar atent.

Quan vaig arribar havia de buscar als meus orientadors de relacions internacionals de la PUCV(el PIIE) ,és impressionant. Uns 250 estudiants d’intercanvi i un espai a la universitat específic per a nosaltres, on podíem estudiar, connectar-nos a internet, estudiar a les aules, i el millor de tot, els orientadors que t’ajuden a solucionar tots els problemes.

Una de les coses que més enyoro és la gent, cadascun d’un país diferent, E.E.U.U. , Alemanya, França, Canadà, Mèxic, Austràlia i España clar.

L’altre cosa és viatjar, Argentina, Brasil, Polinèsia…La situació econòmica de Sud Amèrica es molt beneficiosa en aquest sentit. Tantes aventures!!

Respecte el pla d’estudis és una mica diferent però el nivell és molt similar. Les assignatures que t’has d’agafar sempre han de ser una mica “light” per gaudir dels amics i el país. La facultat d’òptica no es massa gran però la gent és molt simpàtica i els professors tenen més confiança amb l’alumne.

Desprès el que et queda és el record i enyorança de la molta gent que has conegut. Amb la que segueixes mantenint contacte tot i que cadascun és a una punta del món. Avui dia he tornat a veure algun d’ells, fins i tot he anat a visitar-los als seus països i espero tornar en un futur.

Un Erasmus, un color

En Gabriel Pena va ser el primer estudiant de la EUOOT que va anar a d'erasmus Helsinky. Aquesta és el relat de la seva experiència

Un Erasmus, un color.

Sigui quin sigui el destí, sigui quin sigui el motiu que et duu a moure’t, l’experiència d’empeltar-se a una altra manera de respirar, sentir, és sempre gratificant.

Per més que intentem percebre el món d’una manera global, no hem d’oblidar que existeixen unes zones que ens defineixen, i alhora ens hi identifiquem.

Nosaltres, a primera línia del balcó de l’ “arc mediterrani”, conservem un tarannà propi. A mesura que ens endinsem a l’Europa central aquest pren un altre color, i més cap a l’est un altre, i així configurem la paleta de cultures que ens fa més vius.

I immers en la policromia, llençat a trobar una franja espectral allunyada dels tons càlids, és quan decideixo un destí peculiar: Finlàndia.

Molts tòpics expliquen de Finlàndia que és una terra freda, i que el clima s’apodera de la seva gent, reservada, antipàtica, immersa en la foscor dels seus dies... En canvi la realitat no pot ser més diferent: Suomi (Finlàndia en finès) és un país despert, envoltat de vida, respectuós amb el medi, simpàtic, atent, acollidor, i amb una autoestima i un progrés envejables. Finlàndia ja no somia amb un futur lliure perquè s’hi senten, caminen de dia en dia a pas d’harmonia: tot té el seu instant, sense presses sisplau!

La meva estada a Helsinki va ser de 9 mesos. Si teniu mitjans per fer-ho, allargueu la vostra estada el màxim possible. El meu parer és que menys de 9 mesos no són suficients per adaptar-te a un país, i treure’n el rendiment (tant personal com acadèmic) que un voldria. Durant 9 mesos he tingut temps de gaudir de l’art, història i cultura que perfectament cuida la capital finesa, com també de donar tombs pel nord (a contemplar bocabadat l’espectacle més bèstia que he vist mai: les aurores boreals), o per altres ciutats escandinaves, o viatjar fins a l’antiga Rússia... i fins i tot de passar totes les assignatures a les que estava matriculat.

Ser Erasmus és gaudir, de bon principi, d’una paleta policromada sense límits: el següent pas és elegir el teu color.

Salut!

Gabriel Pena i Ballesté