En Miquel Gallart ens explica la seva experiència a Helsinki!

Marxar d'erasmus... aquest pensament passa per el cap del 100% dels alumnes, i si els professors poguessin marxar d' erasmus, també ho intentarien!

La veritat és que és una experiència que val molt la pena, i hi ha diferents motius

per decidir emprendre l’aventura Erasmus; conèixer nous horitzons, noves cultures, conèixer gent i fer molt bons amics, aprendre un nou idioma, ampliar el currículum...
En el meu cas, vaig decidir marxar a Finlàndia per tots els motius que acabo de comentar, afegint-hi però, que apart d’aprendre anglès també vaig aprendre quatre cosetes amb finès, i que vaig millorar molt la meva tècnica sobre la taula d’snowboard! Us en faré quatre cèntims...

Vaig marxar juntament amb un company de classe, però sincerament crec que no hi ha cap problema en marxar d’erasmus sol, ràpidament coneixes gent nova a la universitat, i normalment t’assignen un pis d’estudiants amb altres "exchange students", que tan poden ser italians, francesos o xinos mandarinos!

Respecte el fred... suposo que cadascú si adapta a la seva manera, personalment m’encanta fer snowboard, i sense fred no hi ha neu, per tant m’encanta el fred. No patiu que a dins els apartaments la calefacció funciona tot el dia i l’aigua calenta surt casi bé instantàniament. Si us decidiu per Helsinki, descobrireu la sensació de tenir la pel·lícula lacrimal parcialment congelada, i si esteu de camí a la uni la podreu observar amb el biomicroscopi!

És molt important comprar-te una targeta per viatjar per Helsinki, que inclou metro, bus i tram. (La tutora d’allà us donarà un paper amb descompte per estudiants la primera setmana que arribeu). T’estalvies molts diners! Amb els quals, si t’agrada el joc, sempre pots visitar el casino de Helsinki i fer unes mans de póker amb els finesos ( No són tan bons com diuen).

Respecte el més important ( els estudis), l’únic problema és que les classes de teoria les fan en finès. Per tant has de parlar amb els professors, que et facilitaran uns apunts amb anglès perquè puguis estudiar, i t’encarreguen bastants treballs, ja que no es obligatori que assisteixis a les classes de teoria ( tot i que si portes els apunts amb anglès, més o menys pots anar seguint la classe). Les pràctiques si que són obligatòries, i encara que no ho fossin us

recomanaria que anéssiu a totes!

El menú al menjador de la universitat val 2,5€ , però jo no en tinc gaires bons records! Es posen salses a tot arreu!

No se m’acudeixen més coses, si algú està interessat en marxar i té qualsevol pregunta, el meu correu és nyam_4@hotmail.com, a mi em va anar perfecte parlar amb gent que havia estat d’erasmus a Helsinki abans que jo.

Aquí tenim els 5 estudiants OUT que marxen de cara al següent curs 2011-2012

Helsinki continua tenint molt èxit, aquest cop hi aniran la Jessica i el Dani, però no en tindran pas prou amb un quadrimestre sinó que marxaran durant tot el curs vinent! Des d’aquí esperem que recordin abrigar-se bé a l’hivern!

En Pau i la Cristina han decidit marxar cap a Aston University a Birmingham, Regne Unit i en Thibault marxarà cap a la universitat de Milà. L'estada dels 3 serà durant el primer quadrimestre.

Segur que tindran tots una bona acollida i esperem que ens vagin posant al corrent de les seves experiències. Us desitgem molta sort!

Estudiants que marxaran al gener 2011

La Montse Roca, en Miquel Gallart i en David Moñino són els estudiants de mobilitat del quadrimestre vinent. La Montse ha decidit marxar a Brussel·les i Helsinki està impacient per rebre a en Miquel i en David. Esperem que tots tres tinguin experiències positives i que ens vagin explicant a distància les seves vivències.

La Silvia, la Pilar i la Núria ens quedem organitzant l’arribada i la marxa de nous estudiants i informant a tothom que vulgui anar-se’n d’erasmus.

Esperem que tinguin una bona estada!

La Marta i l'Andrea, a punt de marxa!

La Marta Lauroba i l'Andrea Díaz tenen la maleta a punt per marxar cap a Padova, Itàlia. Esperem que els hi vagi molt bé i que ens puguin anar explicant les seves experiències d'aquest quadrimestre de tardor en terres italianes.

L'Aleix Robert, que no surt a la foto, va començar el curs a Colombia a principis d'agost, i s'estarà tot el curs acadèmic a la Universidad Sto Tomas de Bucaramanga. És el primer dels nostres estudiants que fa mobilitat en aquesta universitat.

Els hi desitgem molta sort a tots tres, i aqui quedem atents a les seves experiencies i per donar suport en qualsevol incidència que pugui sorgir.

BON VIATGE I BONA ESTADA

Mobilitat a Helsinki

L'Alba Feixas, l'Alba Segarra i la Joana Beltran s'han liat la manta al cap, s'han comprat bons anoraks, guants bufandes i gorros, i apa, a Helsinki hi falta gent. Hi passaran tot el quadrimetre de primavera. Esperem que l'experiencia sigui positiva. Bona sort i ja ens ho explicareu a la tornada

La Marta Serra i la Maria Marin ja tornen de Helsinky

Premi a qui endevini que hi ha sota les capes de bufandes i anoraks!!
Som la Maria i la Marta, aquest quatrimestre de primavera hem estat a Suomi (Finlàndia), concretament a Hèlsinki d’Erasmus.
Abans de marxar cap allà teníem una mica de por perquè no sabíem que ens trobaríem, on viuríem, si ens entendríem... coses d’aquestes. El que si que ens ensumàvem era que faria fred, al menys els primers mesos. I deu n’hi do! Si que feia fred si, estàvem a -13ºC i tot nevat. I era molt bonic però abans de sortir de casa, cada vegada, havíem de fer tot un ritual: força capes de jerseis , l’anorac, el gorro i els guants, semblàvem unes cebes! xD.
A part del fred, que sembla que no, però acabes acostumant-hi, els companys de classe eren molt macos i els professors molt tranquils i anaven amb molta calma, això si uns més que d’altres.
Parlem de la vida Erasmus... A qui no li agrada viatjar, fer excursions, sortir de festa, conèixer gent i aprendre coses noves? Doncs animeu-vos perquè tot això ho tindreu assegurat.
Es fan molts viatges: a Tallin, a Estocolm, a Laponia, a diferents ciutats de Finlàndia i més! Entre els viatges, la universitat i la zona del piset, no pares de conèixer gent de tot el món i us sorprendríeu de les diverses maneres de pensar que té la gent. Ja tenim una casa en cada part del món! xD.
La gent de Finlàndia és bastant diferent de nosaltres, a vegades sembla que no tinguin sang a les venes. No saps mai si estan contents, tristos, nerviosos... sempre fan la mateixa cara. Això si, són molt respectuosos amb tot, bastant confiats i molt bona gent. A la nit es transformen i són completament diferents, el que fa el beure...
Quan vam adonar-nos-en ja havíem de marxar...quan arribava el bon temps? Si! I així va ser, a fer la maleta i cap a casa que falta gent!
No us ho penseu més i feu un Erasmus perquè és una experiència única, us enriquirà tant a nivell acadèmic com a nivell personal. Nosaltres ho tornaríem a repetir sense pensar-ho, perquè de veritat que val molt la pena.
I això és tot. VISCA ELS ERASMUS!

Txell Roig ens explica la seva experiència a Helsinky

TERVETUOLA!! Welcome to Helsinki!!
ERASMUS: Més que una experiència, un pas endavant..
Volia conéixer món, volia conéixer noves cultures, volia millorar l’anglès, volia viure sola, conéixer una nova part de mi, moure’m sola per espais desconeguts i realment ho vaig trobar amb l’Erasmus. La millor decisió que he pres mai, tot i que això no ho valores fins que tornes i paeixes el que acabes de viure.
Tot passa molt depressa, entre que ets a l’avió sola i encara no et pots creure que ha arribat el moment, que t’instal.les, desfàs maletes, coneixes companys/es de pis, aconsegueixes papers legals per viure com a ciutadà del país durant la teva estada, targetes de transport, necessites mbl nou perquè les trucades surtin més barates entre els colegues que et fas allà, coneixes gent de la universitat, professors que t’ajuden, i de seguida, festes plegat de gent com tu disposada a conéixer nova gent i noves cultures , alemanys, holandesos, francesos, italians, coreans, rusos, de Bulgària, d’Ucraïna, txecs, suïssos, austriacs, grecs, maltesos, buf.. i segur que me’n deixo! I no te n’adones i ja ha passat un més, ja ets com a casa i ja t’has creat la nova familia. Els dies passen volant, mica en mica se t’obren les portes a un nou món. Una experiència, per cert, molt gratificant.
Per altra banda, la universitat t’obra les portes i t’ajuda en tot el que et faci falta. Coneixes noves formes d’organitzar els estudis i a la vegada, nous mètodes ultilitzats per treballar. Així que, tot és positiu!
Parlem de la meva estada: Doncs passat el mes, ja érem una familia les dues americanes, les dues alemanes, la madrilenya i jo. Passat dos mesos, ja em movia per la ciutat com a casa i em coneixia tots els bons llocs per fer una copa i concerts en directe, per trobar el salmó més bo de la ciutat, aconseguir concerts de música clàssica o jazz gratuits, dansa a l’òpera nacional de Helsinki, mercat de segona mà, viatges econòmics i fins i tot a saunejar (amb suomi existeix el verb "fer sauna",normal, no paren d’anar-hi!)a la sauna més antiga de la ciutat, és de carbó!! Passat el tres mesos ja havia visitat un munt de llocs, ja no només de la ciutat que no és gran cosa, sinó dels països limítrofs com Estocolm, Estonia i Rússia, i el gran viatge de Laponia, al cercle polar àrtic, increíble tot plegat. En fi, experiències que ha de viure un mateix. No us ho penseu dues vegades, una oportunitat com aquesta no es té cada dia, animeu-vos!

Txell Roig
Eramus quatrimestre tardor 2008 Helsinki

Els que han de marxar al gener ja van fent la maleta....

La Sara Serra, l’Anna Silvestre i l’Emma Pons marxen a Padova. Són les primeres estudiants que marxen a aquest destí... ja ens explicaran les seves experiències de pioneres en aquesta v(b)ella universitat italiana, que tot just ha començat el seu camí en el camp de la optometria.

La resta d’estudiants van a destins més coneguts: l’Isabel Garcia i l’Aina Creus marxaran a Milan, i la Maria Marín i la Marta Serra ja es frissen per arribar a Helsinky. Ja ens explicaran qué hi donen a Helsinky i a Milan, ja que de moment són els dos destins més populars de la EUOOT

La Silvia, la Pilar i la Núria ens quedem organitzant l’arribada i la marxa de nous estudiants, però seguirem les seves peripècies a distància.

Esperem que totes tinguin una bona estada !!!!

Un resum del moviment que hi ha hagut des de l’any 2002 fins ara

Només un parell de grafiques per que veieu quins són els destins estrella dels nostres estudiants i de quines universitats en rebem més.

LA BELLA VITA A MILANO

Todo aquel que le quiera dar un giro positivo a su vida, que coja la maleta...

¿Se pueden encontrar palabras para expresar una sensación como la que te aporta el Erasmus? Creo que no! Y la verdad es que he empezado esta redacción más de una vez. No obstante, seguramente os relato solo una minucia de nuestra aventura.
Yo y Maria nos fuimos a Milan en Septiembre, no sabiendo por nada del mundo lo que nos aportaria esta ciudad, su gente, el idioma...
Vivíamos en un pisito casi en el centro de Milán con dos estudiantes autóctonos, ambos eran sicilianos. La idea de buscar un alquiler y no una residencia nos gustó más pues tienes mayor libertad y mejores prestaciones; pero sobretodo así nos “obligábamos” a hablar el idioma.
El italiano parecía fácil, sí, entenderlo puedes llegar a hacerlo, pero hablarlo es otro tema. No obstante yo acudía seis horas a la semana a clases de italiano, en la misma universidad donde estudiábamos óptica. María, en cambio, hacia menos horas, pues en verano había hecho un curso de iniciación e iba más avanzada que yo.
Enseguida hicimos amigos de todas partes del mundo, pero sobretodo españoles. Los lazos de unión fueron muy fuertes en poco tiempo, la amistad cobra un valor enorme.
El sistema educativo es muy parecido al nuestro, las clases se componen de una parte teórica y se complementan con las prácticas. He de decir que el material del laboratorio era escaso y desfasado, incluso algun profesor tenia la metodologia antigua.
En cuanto se refiere al clima..los días eran muy fríos e incluso en semanas no veiamos el sol y llovia a menudo pero no nos importaba porque estabamos en MILAN!
Las semanas pasaban a una velocidad increïble y es que no parabamos nunca quietas. Los fines de semana haciamos viajes para conocer el pais; estuvimos en Florencia, Bergamo, Venecia, Boloña, Verona...hasta en París! También hicimos muchos otras cosas, fuimos varias veces a ver el futbol, al teatro a ver el musical de ”Grease”, a patinar sobre hielo y hasta a un desfile!
Los italianos son personas muy amables y educadas. Nunca tuvimos problemas, solamente al principio de nuestra aventura no llegabamos a entender la tranquilidad que les poseia, pero pronto entendimos el significado de aquello de “piano piano”. La verdad que no tengo quejas de nada, es una oportunidad tan fantastica que solo se entiende si se vive.
Yo tuve la suerte de compartirla con mi amiga Maria, a la cual tambien le agradezco su compañia y todo lo que he aprendido con y de ella. Este viaje me ha hecho entender tambien muchas cosas sobre mi misma.
Solo añadir que todo aquel que le quiera dar un giro positivo a su vida, que coja la maleta y se vaya porque una oportunidad asi no tiene desperdicio. La mía a cambiado mucho y cada día agradezco más haberme ido, tanto que en breve me vuelo a marchar...

LIDIA BUENO

En Biel Ferriol explica les seves primeres vivències a Aalen

Bueno,voy a hacer un breve resumen de los acontecimientos:
Vivo en una residencia multiracial de 13 pisos de altura,que nunca duerme.

La escuela de óptica está apartada del 'main building' ,como en todos los sitios!Es un edificio antiguo de aspecto tétrico,amarillento;pero tienen muy buen material y estoy tomado provecho de él!

Herr Ralph Michael me ha ayudado en todo lo que ha podido y más,le estoy muy agradecido;y varios alumnos también me echan una mano para que no me pierda clases y encuentre aulas y toda la parafarnaria;además en clase no me entero de la copla la mitad así que me pasan apuntes y los profesores estan siendo bastante comprensivos.

Hemos hecho alguna excursión que otra,todos los Erasmus juntos.Adjunto una fotografía de la Oktoberfest en Münich pera colgarla en en blog

L’intercanvi hauria de ser obligatori.

Com resumir en unes quantes línies els cinc mesos més intensos de la meva vida?

Sóc la Lorena Mateos, actualment estic cursant l’últim quatrimestre de la diplomatura i el passat vaig estar a Xile d’intercanvi.

Xile és un país que molta gent et diu: - però Xile…??? Perquè Xile?, no ho sé, però va ser una bona opció, Sud Amèrica és un continent fantàstic.

Amb una maleta enorme, canvi d’estació, de moneda i a sobre has d’esbrinar com arribar fins la universitat...tot una aventura!! És el mateix idioma, quina sort!, però tenen tants “Xilenismos”, que s’ha d’estar atent.

Quan vaig arribar havia de buscar als meus orientadors de relacions internacionals de la PUCV(el PIIE) ,és impressionant. Uns 250 estudiants d’intercanvi i un espai a la universitat específic per a nosaltres, on podíem estudiar, connectar-nos a internet, estudiar a les aules, i el millor de tot, els orientadors que t’ajuden a solucionar tots els problemes.

Una de les coses que més enyoro és la gent, cadascun d’un país diferent, E.E.U.U. , Alemanya, França, Canadà, Mèxic, Austràlia i España clar.

L’altre cosa és viatjar, Argentina, Brasil, Polinèsia…La situació econòmica de Sud Amèrica es molt beneficiosa en aquest sentit. Tantes aventures!!

Respecte el pla d’estudis és una mica diferent però el nivell és molt similar. Les assignatures que t’has d’agafar sempre han de ser una mica “light” per gaudir dels amics i el país. La facultat d’òptica no es massa gran però la gent és molt simpàtica i els professors tenen més confiança amb l’alumne.

Desprès el que et queda és el record i enyorança de la molta gent que has conegut. Amb la que segueixes mantenint contacte tot i que cadascun és a una punta del món. Avui dia he tornat a veure algun d’ells, fins i tot he anat a visitar-los als seus països i espero tornar en un futur.

Un Erasmus, un color

En Gabriel Pena va ser el primer estudiant de la EUOOT que va anar a d'erasmus Helsinky. Aquesta és el relat de la seva experiència

Un Erasmus, un color.

Sigui quin sigui el destí, sigui quin sigui el motiu que et duu a moure’t, l’experiència d’empeltar-se a una altra manera de respirar, sentir, és sempre gratificant.

Per més que intentem percebre el món d’una manera global, no hem d’oblidar que existeixen unes zones que ens defineixen, i alhora ens hi identifiquem.

Nosaltres, a primera línia del balcó de l’ “arc mediterrani”, conservem un tarannà propi. A mesura que ens endinsem a l’Europa central aquest pren un altre color, i més cap a l’est un altre, i així configurem la paleta de cultures que ens fa més vius.

I immers en la policromia, llençat a trobar una franja espectral allunyada dels tons càlids, és quan decideixo un destí peculiar: Finlàndia.

Molts tòpics expliquen de Finlàndia que és una terra freda, i que el clima s’apodera de la seva gent, reservada, antipàtica, immersa en la foscor dels seus dies... En canvi la realitat no pot ser més diferent: Suomi (Finlàndia en finès) és un país despert, envoltat de vida, respectuós amb el medi, simpàtic, atent, acollidor, i amb una autoestima i un progrés envejables. Finlàndia ja no somia amb un futur lliure perquè s’hi senten, caminen de dia en dia a pas d’harmonia: tot té el seu instant, sense presses sisplau!

La meva estada a Helsinki va ser de 9 mesos. Si teniu mitjans per fer-ho, allargueu la vostra estada el màxim possible. El meu parer és que menys de 9 mesos no són suficients per adaptar-te a un país, i treure’n el rendiment (tant personal com acadèmic) que un voldria. Durant 9 mesos he tingut temps de gaudir de l’art, història i cultura que perfectament cuida la capital finesa, com també de donar tombs pel nord (a contemplar bocabadat l’espectacle més bèstia que he vist mai: les aurores boreals), o per altres ciutats escandinaves, o viatjar fins a l’antiga Rússia... i fins i tot de passar totes les assignatures a les que estava matriculat.

Ser Erasmus és gaudir, de bon principi, d’una paleta policromada sense límits: el següent pas és elegir el teu color.

Salut!

Gabriel Pena i Ballesté

Una experiència des de Helsinky: Posa un Erasmus a la teva vida

Malgrat el fred i el divertidíssim temps de lleure, els resultats acadèmics també són bons!!
Em dic Núria Baldrich, ja fa uns mesos que sóc Diplomada, i actualment estic treballant a Federoptics Bellpuig.
No hem puc queixar gens ni mica de la meva etapa d’estudiant a Terrassa, i molt menys de l’etapa de 6 mesos que vaig passar durant l’Erasmus a Finlàndia, a la Stadia Helsinki Polytechnic (gener-juny 2006).
Finlàndia, el país escandinau que funciona diferent dels altres. Per començar l’únic on l’Euro és la seva moneda, sense monarquia, però amb el Pare Noel; i amb una població d’uns 5 milions d’habitants han aconseguit que el finés sigui la seva llengua oficial, tot i la pressió que Suècia i Rússia han exercit durant la seva història. El país de la sauna i del Sol de mitjanit, de la tranquil·litat i la natura a tocar de casa.

El dia que vam arribar a Helsinki era en plena onada de fred, amb una temperatura al carrer de -25ºC. Mai m’hauria imaginat que pel simple fet d’anar pel carrer amb més capes que una ceba se’m acabarien congelant les celles i les pestanyes, ja que em vaig descuidar de tapar-les.

El primers dies van ser els més “caòtics”, papers per aquí, papers per allà, no saltar-te la parada de bus de la universitat, enrecordar-te de les cares dels de la teva classe, per saber on eren les pràctiques, la manera de funcionar del menjador. Després s’agafa la dinàmica i ja ets un més.

Durant tot el temps que dura l’Erasmus coneixes moltíssima gent, de totes parts del món, de diferents maneres de pensar, i diferents maneres de ser, però el fons el que importa es obrir la ment i passar-ho bé.
Nosaltres vivíem a un barri que estava habitat majoritàriament per estudiants i immigrants, és a dir, que no era el millor barri de la ciutat, però no tenia res a envejar a qualsevol barri de classe mitja de Catalunya.

El idioma de comunicació era l’anglès, pràcticament tota la població el parla sense problemes. Mentre que el finés és un idioma realment difícil solament vam poder aprendre les frases indispensables per sobreviure.

Al no carregar-nos de moltes assignatures, ens vam poder aprofitar de la bona situació de Finlàndia, per visitar els països veïns, Rússia, Suècia i Estònia, van ser destinacions d’alguns dels cap de setmana.

Al acabar l’Erasmus, semblava que estiguéssim a un país diferent del que havíem arribat, el Sol mai es ponia i durant tot el dia hi havia llum.

Simplement des d’aquí animo a tothom que aprofiti la oportunitat que dóna la beca Erasmus de poder fer una part dels estudis a fora. Travessar fronteres i anar a viure lluny de casa una temporada és d’aquelles coses que mai s’obliden.

Què millor per acabar-ho d’entendre veient aquest video.
http://www.youtube.com/watch?v=OwzGlRsAtak

Més experiències a Milano

Erasmus és una porta que t'obre la ment.
La Mapi Zamora , que ja fa uns anys que va marxar, encara guarda un bon record de l'experiència.
Mapi Zamora, actualment Òptic-optometrista a Zas visión.
Estudiant Erasmus a l’any 2004 (de febrer a Juliol) a l’università degli studi da Milano, Bicocca.
Valoració de la meva experiència : 10/10.

Fa temps em van demanar si podria escriure en unes línies i de forma resumida la meva experiència com a estudiant Erasmus. Vaig intentar posar-m’hi i vaig fracassar. Potser l’exigència de que les meves paraules estiguessin a l’alçada del que va significar per a mi no ho va fer possible. Ara, en un segon intent m’hi posaré amb la certesa de que mai ningú podrà entendre-ho si no ho viu. També aprofito per dir-vos que poden semblar exagerades les meves paraules, però estic convençuda que si ho proveu no us en penedireu.
Comencem...
Vaig sortir de terres catalanes un dia molt lleig i molt negre. Des de l’aeroport de Girona, aprofitant com tots els joves els vols de baix cost.. Sense res preparat, i disposats a passar la nit al metro. El no tenir lloc on dormir no va ser un caprici hippie ni res per l’estil. Des de BCN i molt abans de marxar vam estar deixant-nos el sou en trucades per trobar pis, residències,... però ens va resultar impossible! Un dels problemes de marxar al segon quadrimestre és precisament trobar allotjament. Així que vam marxar amb el sac de dormir a sota el braç i molta por difícil d’amagar. Un cop a Itàlia vam haver de parar orella per entendre.. A més és com tot, que aprens dues frases i ja et penses que en saps. Després has de clavar colzes (no massa) per conjugar correctament, però és un idioma gratificant.

Buscar pis no va ser gens fàcil. Però jo recomano viure aquesta experiència en un pis i si és possible conviure amb italians ja que aprens molt més i més ràpid. Els nostres companys estaven a una residència on les tres quartes parts eren espanyols. Nosaltres tres vam anar a parar a un pis amb dos italians.. I aquí ja no hi ha gaire a explicar, ja us podeu imaginar. Experiències de tot tipus, un no parar de conèixer gent de tot arreu, espavilar, espavilar, i espavilar. El campus és immens i els estudiants Erasmus són molt ben tractats. A les classes no vam tenir cap problema, excepte quan al final de curs vam haver de presentar un treball oralment, jajaja! Les experiències dolentes les he oblidat, ho sento!

Ho tornaria a repetir? Sens dubte! Se’m va fer molt curt. I vaig crear vincles impossibles de trencar.

Fa tres anys d’Erasmus no marxava tanta gent, actualment ha donat un tomb increïble, tant que sembles “raro” si no marxes...serà per alguna cosa,no? Només us dic que si una escola petita com és l’Euoot us dóna aquesta possibilitat, aprofiteu-la que val la pena! Nosaltres no ens vam carregar d’assignatures. Vam fer contactologia aplicada, informàtica, i per últim (i aquesta no la oblidaré mai): Física e applicazione dei laser. (Física pura i dura) Amb aquesta vam creure morir!!No us la recomano massa, perquè si ja és difícil de per si, imagineu-la en un idioma que no és el teu.

Una última cosa, gràcies a la Patrícia Prat i al Gabriel Pena pel seus mails des de Marsella i Finlàndia, respectivament, perquè ens van fer viure un altre Erasmus a part del nostre. Gràcies a l’Euoot per fer possible experiències com aquestes, i gràcies a la Núria per implicar-se tant

Us desitjo una molt bona experiència Erasmus si es que finalment us decidiu.

Estan a punt de marxa!!!

Aqui teniu el estudiants de mobilitat del curs vinent.
Aquesta colla marcaran un abans i un després en la història de l'escola. Esperem que facin de bons ambaixadors de la EUOOT per allà on vagin.
L'Eduard Noguero i la Rosa Fernandez marxen a Helsinky.
En Giulio Zanoni marxa a Aguascalientes, Mèxic
La Maria Combalia i la Lidia Bueno se'n van cap a a Milan
En Biel Ferriol el tindrem a Aalen, Alemanya.
La Gemma Burnau anirà a Marsella.
I la Silvia es queda aqui donant suport a tots els que han marxat i informant a tothom qui vulgui marxar.

Esperem que tinguin una bona estada, ja ens ho aniran explicant

Una experiència a Milan

La Sara Pastor, que actualment està al 3r any d'Òptica i Optometria ens escriu des de Milan
Milano, un dia qualsevol entre setembre ’06 i juny ’07

Recordo els primers dies d’estar per aquí... encara no sabia tot el que em passaria aquest any, ni que seria tant divertit i tant profitós. No estava nerviosa, almenys no eren nervis de “cangueli” més aviat ganes de començar amb una nova aventura, però de totes maneres estàvem tots ben ocupats amb la burocràcia, que si ja de normal és un procés lent, a Itàlia encara més.

Milano no és una ciutat molt maca, quan t’apartes del centre et trobes amb una ciutat bàsicament industrial i amb un ritme frenètic, però t’atrapa; no se si és l’experiència que estic vivint aquí que la fa especial o és que realment té moltes coses per oferir i per gaudir-la.

El sistema d’ensenyament de la universitat de Milano-Bicocca no és tan diferent del nostre, classes on el professor exposa els fonament teòrics i una part de laboratori obligatòria. El problema ve amb els exàmens... a part de que són tots orals (moment en el que s’agraeix tenir un bon nivell d’italià), hi ha un munt de convocatòries i abans de fer l’examen cal apuntar-se per internet; és un procediment que sobta al principi, però després d’un parell d’exàmens un ja s’hi habitua.

Ara el millor, amb el que em quedo, són els forts vincles que es creen amb companys de residència, de classe... i sobretot amb els viatges! És una gran oportunitat per conèixer el país que t’acull.

Anar d’Erasmus crec que et canvia com a persona, almenys una mica, ja que aprens a espavilar-te, com quan t’emancipes però amb la dificultat afegida de l’idioma que per més que diguin que l’italià és molt fàcil i s’assembla molt al català o al castellà si un no té unes mínimes bases no se’n surt tan fàcilment. També et tornes més tolerant amb totes les coses que t’envolten ja que normalment convius amb persones de diversos països amb diverses cultures, és molt enriquidor.

Espero que tots els que tinguin l’oportunitat de marxar l’aprofitin perquè val molt la pena.