Més experiències a Milano

Erasmus és una porta que t'obre la ment.
La Mapi Zamora , que ja fa uns anys que va marxar, encara guarda un bon record de l'experiència.
Mapi Zamora, actualment Òptic-optometrista a Zas visión.
Estudiant Erasmus a l’any 2004 (de febrer a Juliol) a l’università degli studi da Milano, Bicocca.
Valoració de la meva experiència : 10/10.

Fa temps em van demanar si podria escriure en unes línies i de forma resumida la meva experiència com a estudiant Erasmus. Vaig intentar posar-m’hi i vaig fracassar. Potser l’exigència de que les meves paraules estiguessin a l’alçada del que va significar per a mi no ho va fer possible. Ara, en un segon intent m’hi posaré amb la certesa de que mai ningú podrà entendre-ho si no ho viu. També aprofito per dir-vos que poden semblar exagerades les meves paraules, però estic convençuda que si ho proveu no us en penedireu.
Comencem...
Vaig sortir de terres catalanes un dia molt lleig i molt negre. Des de l’aeroport de Girona, aprofitant com tots els joves els vols de baix cost.. Sense res preparat, i disposats a passar la nit al metro. El no tenir lloc on dormir no va ser un caprici hippie ni res per l’estil. Des de BCN i molt abans de marxar vam estar deixant-nos el sou en trucades per trobar pis, residències,... però ens va resultar impossible! Un dels problemes de marxar al segon quadrimestre és precisament trobar allotjament. Així que vam marxar amb el sac de dormir a sota el braç i molta por difícil d’amagar. Un cop a Itàlia vam haver de parar orella per entendre.. A més és com tot, que aprens dues frases i ja et penses que en saps. Després has de clavar colzes (no massa) per conjugar correctament, però és un idioma gratificant.

Buscar pis no va ser gens fàcil. Però jo recomano viure aquesta experiència en un pis i si és possible conviure amb italians ja que aprens molt més i més ràpid. Els nostres companys estaven a una residència on les tres quartes parts eren espanyols. Nosaltres tres vam anar a parar a un pis amb dos italians.. I aquí ja no hi ha gaire a explicar, ja us podeu imaginar. Experiències de tot tipus, un no parar de conèixer gent de tot arreu, espavilar, espavilar, i espavilar. El campus és immens i els estudiants Erasmus són molt ben tractats. A les classes no vam tenir cap problema, excepte quan al final de curs vam haver de presentar un treball oralment, jajaja! Les experiències dolentes les he oblidat, ho sento!

Ho tornaria a repetir? Sens dubte! Se’m va fer molt curt. I vaig crear vincles impossibles de trencar.

Fa tres anys d’Erasmus no marxava tanta gent, actualment ha donat un tomb increïble, tant que sembles “raro” si no marxes...serà per alguna cosa,no? Només us dic que si una escola petita com és l’Euoot us dóna aquesta possibilitat, aprofiteu-la que val la pena! Nosaltres no ens vam carregar d’assignatures. Vam fer contactologia aplicada, informàtica, i per últim (i aquesta no la oblidaré mai): Física e applicazione dei laser. (Física pura i dura) Amb aquesta vam creure morir!!No us la recomano massa, perquè si ja és difícil de per si, imagineu-la en un idioma que no és el teu.

Una última cosa, gràcies a la Patrícia Prat i al Gabriel Pena pel seus mails des de Marsella i Finlàndia, respectivament, perquè ens van fer viure un altre Erasmus a part del nostre. Gràcies a l’Euoot per fer possible experiències com aquestes, i gràcies a la Núria per implicar-se tant

Us desitjo una molt bona experiència Erasmus si es que finalment us decidiu.