Un Erasmus, un color

En Gabriel Pena va ser el primer estudiant de la EUOOT que va anar a d'erasmus Helsinky. Aquesta és el relat de la seva experiència

Un Erasmus, un color.

Sigui quin sigui el destí, sigui quin sigui el motiu que et duu a moure’t, l’experiència d’empeltar-se a una altra manera de respirar, sentir, és sempre gratificant.

Per més que intentem percebre el món d’una manera global, no hem d’oblidar que existeixen unes zones que ens defineixen, i alhora ens hi identifiquem.

Nosaltres, a primera línia del balcó de l’ “arc mediterrani”, conservem un tarannà propi. A mesura que ens endinsem a l’Europa central aquest pren un altre color, i més cap a l’est un altre, i així configurem la paleta de cultures que ens fa més vius.

I immers en la policromia, llençat a trobar una franja espectral allunyada dels tons càlids, és quan decideixo un destí peculiar: Finlàndia.

Molts tòpics expliquen de Finlàndia que és una terra freda, i que el clima s’apodera de la seva gent, reservada, antipàtica, immersa en la foscor dels seus dies... En canvi la realitat no pot ser més diferent: Suomi (Finlàndia en finès) és un país despert, envoltat de vida, respectuós amb el medi, simpàtic, atent, acollidor, i amb una autoestima i un progrés envejables. Finlàndia ja no somia amb un futur lliure perquè s’hi senten, caminen de dia en dia a pas d’harmonia: tot té el seu instant, sense presses sisplau!

La meva estada a Helsinki va ser de 9 mesos. Si teniu mitjans per fer-ho, allargueu la vostra estada el màxim possible. El meu parer és que menys de 9 mesos no són suficients per adaptar-te a un país, i treure’n el rendiment (tant personal com acadèmic) que un voldria. Durant 9 mesos he tingut temps de gaudir de l’art, història i cultura que perfectament cuida la capital finesa, com també de donar tombs pel nord (a contemplar bocabadat l’espectacle més bèstia que he vist mai: les aurores boreals), o per altres ciutats escandinaves, o viatjar fins a l’antiga Rússia... i fins i tot de passar totes les assignatures a les que estava matriculat.

Ser Erasmus és gaudir, de bon principi, d’una paleta policromada sense límits: el següent pas és elegir el teu color.

Salut!

Gabriel Pena i Ballesté

Una experiència des de Helsinky: Posa un Erasmus a la teva vida

Malgrat el fred i el divertidíssim temps de lleure, els resultats acadèmics també són bons!!
Em dic Núria Baldrich, ja fa uns mesos que sóc Diplomada, i actualment estic treballant a Federoptics Bellpuig.
No hem puc queixar gens ni mica de la meva etapa d’estudiant a Terrassa, i molt menys de l’etapa de 6 mesos que vaig passar durant l’Erasmus a Finlàndia, a la Stadia Helsinki Polytechnic (gener-juny 2006).
Finlàndia, el país escandinau que funciona diferent dels altres. Per començar l’únic on l’Euro és la seva moneda, sense monarquia, però amb el Pare Noel; i amb una població d’uns 5 milions d’habitants han aconseguit que el finés sigui la seva llengua oficial, tot i la pressió que Suècia i Rússia han exercit durant la seva història. El país de la sauna i del Sol de mitjanit, de la tranquil·litat i la natura a tocar de casa.

El dia que vam arribar a Helsinki era en plena onada de fred, amb una temperatura al carrer de -25ºC. Mai m’hauria imaginat que pel simple fet d’anar pel carrer amb més capes que una ceba se’m acabarien congelant les celles i les pestanyes, ja que em vaig descuidar de tapar-les.

El primers dies van ser els més “caòtics”, papers per aquí, papers per allà, no saltar-te la parada de bus de la universitat, enrecordar-te de les cares dels de la teva classe, per saber on eren les pràctiques, la manera de funcionar del menjador. Després s’agafa la dinàmica i ja ets un més.

Durant tot el temps que dura l’Erasmus coneixes moltíssima gent, de totes parts del món, de diferents maneres de pensar, i diferents maneres de ser, però el fons el que importa es obrir la ment i passar-ho bé.
Nosaltres vivíem a un barri que estava habitat majoritàriament per estudiants i immigrants, és a dir, que no era el millor barri de la ciutat, però no tenia res a envejar a qualsevol barri de classe mitja de Catalunya.

El idioma de comunicació era l’anglès, pràcticament tota la població el parla sense problemes. Mentre que el finés és un idioma realment difícil solament vam poder aprendre les frases indispensables per sobreviure.

Al no carregar-nos de moltes assignatures, ens vam poder aprofitar de la bona situació de Finlàndia, per visitar els països veïns, Rússia, Suècia i Estònia, van ser destinacions d’alguns dels cap de setmana.

Al acabar l’Erasmus, semblava que estiguéssim a un país diferent del que havíem arribat, el Sol mai es ponia i durant tot el dia hi havia llum.

Simplement des d’aquí animo a tothom que aprofiti la oportunitat que dóna la beca Erasmus de poder fer una part dels estudis a fora. Travessar fronteres i anar a viure lluny de casa una temporada és d’aquelles coses que mai s’obliden.

Què millor per acabar-ho d’entendre veient aquest video.
http://www.youtube.com/watch?v=OwzGlRsAtak

Més experiències a Milano

Erasmus és una porta que t'obre la ment.
La Mapi Zamora , que ja fa uns anys que va marxar, encara guarda un bon record de l'experiència.
Mapi Zamora, actualment Òptic-optometrista a Zas visión.
Estudiant Erasmus a l’any 2004 (de febrer a Juliol) a l’università degli studi da Milano, Bicocca.
Valoració de la meva experiència : 10/10.

Fa temps em van demanar si podria escriure en unes línies i de forma resumida la meva experiència com a estudiant Erasmus. Vaig intentar posar-m’hi i vaig fracassar. Potser l’exigència de que les meves paraules estiguessin a l’alçada del que va significar per a mi no ho va fer possible. Ara, en un segon intent m’hi posaré amb la certesa de que mai ningú podrà entendre-ho si no ho viu. També aprofito per dir-vos que poden semblar exagerades les meves paraules, però estic convençuda que si ho proveu no us en penedireu.
Comencem...
Vaig sortir de terres catalanes un dia molt lleig i molt negre. Des de l’aeroport de Girona, aprofitant com tots els joves els vols de baix cost.. Sense res preparat, i disposats a passar la nit al metro. El no tenir lloc on dormir no va ser un caprici hippie ni res per l’estil. Des de BCN i molt abans de marxar vam estar deixant-nos el sou en trucades per trobar pis, residències,... però ens va resultar impossible! Un dels problemes de marxar al segon quadrimestre és precisament trobar allotjament. Així que vam marxar amb el sac de dormir a sota el braç i molta por difícil d’amagar. Un cop a Itàlia vam haver de parar orella per entendre.. A més és com tot, que aprens dues frases i ja et penses que en saps. Després has de clavar colzes (no massa) per conjugar correctament, però és un idioma gratificant.

Buscar pis no va ser gens fàcil. Però jo recomano viure aquesta experiència en un pis i si és possible conviure amb italians ja que aprens molt més i més ràpid. Els nostres companys estaven a una residència on les tres quartes parts eren espanyols. Nosaltres tres vam anar a parar a un pis amb dos italians.. I aquí ja no hi ha gaire a explicar, ja us podeu imaginar. Experiències de tot tipus, un no parar de conèixer gent de tot arreu, espavilar, espavilar, i espavilar. El campus és immens i els estudiants Erasmus són molt ben tractats. A les classes no vam tenir cap problema, excepte quan al final de curs vam haver de presentar un treball oralment, jajaja! Les experiències dolentes les he oblidat, ho sento!

Ho tornaria a repetir? Sens dubte! Se’m va fer molt curt. I vaig crear vincles impossibles de trencar.

Fa tres anys d’Erasmus no marxava tanta gent, actualment ha donat un tomb increïble, tant que sembles “raro” si no marxes...serà per alguna cosa,no? Només us dic que si una escola petita com és l’Euoot us dóna aquesta possibilitat, aprofiteu-la que val la pena! Nosaltres no ens vam carregar d’assignatures. Vam fer contactologia aplicada, informàtica, i per últim (i aquesta no la oblidaré mai): Física e applicazione dei laser. (Física pura i dura) Amb aquesta vam creure morir!!No us la recomano massa, perquè si ja és difícil de per si, imagineu-la en un idioma que no és el teu.

Una última cosa, gràcies a la Patrícia Prat i al Gabriel Pena pel seus mails des de Marsella i Finlàndia, respectivament, perquè ens van fer viure un altre Erasmus a part del nostre. Gràcies a l’Euoot per fer possible experiències com aquestes, i gràcies a la Núria per implicar-se tant

Us desitjo una molt bona experiència Erasmus si es que finalment us decidiu.

Una experiència a Aalen, Alemanya

Sóc la Sílvia Giner i vaig acabar els meus estudis d’Òptica i Optometria a la EUOOT al febrer de 2006.
Actualment treballo com a òptica i optometrista a VistaOptica.

Jo sempre havia volgut marxar a fer un ERASMUS. Havia sentit a parlar molt bé d’aquella experiència, així que ben aviat que vaig poder, no m’ho vaig pensar ni un segon, i vaig començar a omplir tota la paperassa necessària. Faria un ERASMUS de tot un any!

Al principi dubtava entre Hèlsinki, Itàlia o Alemanya...Finalment vaig decidir fer un curs intensiu durant mig any d’alemany!

Mitjançant els contactes que tenia la EUOOT amb la universitat alemanya (Fachhochschule Aalen), vaig trobar un pis d’estudiants per passar-m’hi com a mínim mig any.

Un cop a Alemanya, vaig cursar tot tercer, excepte OCC i Principis de patologia i farmacologia ocular, ja que allà no ofertaven aquestes assignatures.

Al començar, tenia una mica de por...: classes en alemany, exàmens en alemany, gent desconeguda..., però un cop allà el primer que vaig fer va ser aprendre de tot el que m’envoltava. En dos mesos ja parlava i somniava en alemany! (val a dir, que aquest aprenentatge no va venir de l’aire, sinó que vaig fer fins a 5 cursos diferents d’alemany, i procurava passar el màxim temps amb gent d’allà i no amb altres ERASMUS espanyols)

Va ser del tot encertat quedar-m’hi tot un curs, ja que amb mig any m’hagués quedat curta. Vaig gaudir de la neu, dels camps verds de primavera, i dels refrescants llacs a l’estiu. I durant tot aquest any, vaig jugar a bàsquet i voleibol amb els equips de la universitat....(a part d’apuntar-me a totes les festes que feien, que us asseguro que no eren poques...).

Actualment, encara tinc relació amb moltíssima gent de tot el món que vaig conèixer allà. He tornat a Alemanya, he anat a Finlàndia, Hongria, Bèlgica... a visitar amics, possiblement aquest estiu m’escaparé a la Xina a trobar-ne un altre, i ja han vingut a Barcelona com a mínim 15 persones a dormir a casa meva! Impressionant, no?

Com a últim dir-vos que el que més por fa, és el neguit de pensar : “Aprovaré?”. I us ho responc: “Segur que sí!”. Penseu que a l’EUOOT peguen més canya, i per tant anem ben entrenats a estudiar a qualsevol lloc! A més a més, que passaria si ens quedés una assignatura suspesa? Mig any més? Que és això comparat amb aquesta experiència?