En Miquel Gallart ens explica la seva experiència a Helsinki!

Marxar d'erasmus... aquest pensament passa per el cap del 100% dels alumnes, i si els professors poguessin marxar d' erasmus, també ho intentarien!

La veritat és que és una experiència que val molt la pena, i hi ha diferents motius

per decidir emprendre l’aventura Erasmus; conèixer nous horitzons, noves cultures, conèixer gent i fer molt bons amics, aprendre un nou idioma, ampliar el currículum...
En el meu cas, vaig decidir marxar a Finlàndia per tots els motius que acabo de comentar, afegint-hi però, que apart d’aprendre anglès també vaig aprendre quatre cosetes amb finès, i que vaig millorar molt la meva tècnica sobre la taula d’snowboard! Us en faré quatre cèntims...

Vaig marxar juntament amb un company de classe, però sincerament crec que no hi ha cap problema en marxar d’erasmus sol, ràpidament coneixes gent nova a la universitat, i normalment t’assignen un pis d’estudiants amb altres "exchange students", que tan poden ser italians, francesos o xinos mandarinos!

Respecte el fred... suposo que cadascú si adapta a la seva manera, personalment m’encanta fer snowboard, i sense fred no hi ha neu, per tant m’encanta el fred. No patiu que a dins els apartaments la calefacció funciona tot el dia i l’aigua calenta surt casi bé instantàniament. Si us decidiu per Helsinki, descobrireu la sensació de tenir la pel·lícula lacrimal parcialment congelada, i si esteu de camí a la uni la podreu observar amb el biomicroscopi!

És molt important comprar-te una targeta per viatjar per Helsinki, que inclou metro, bus i tram. (La tutora d’allà us donarà un paper amb descompte per estudiants la primera setmana que arribeu). T’estalvies molts diners! Amb els quals, si t’agrada el joc, sempre pots visitar el casino de Helsinki i fer unes mans de póker amb els finesos ( No són tan bons com diuen).

Respecte el més important ( els estudis), l’únic problema és que les classes de teoria les fan en finès. Per tant has de parlar amb els professors, que et facilitaran uns apunts amb anglès perquè puguis estudiar, i t’encarreguen bastants treballs, ja que no es obligatori que assisteixis a les classes de teoria ( tot i que si portes els apunts amb anglès, més o menys pots anar seguint la classe). Les pràctiques si que són obligatòries, i encara que no ho fossin us

recomanaria que anéssiu a totes!

El menú al menjador de la universitat val 2,5€ , però jo no en tinc gaires bons records! Es posen salses a tot arreu!

No se m’acudeixen més coses, si algú està interessat en marxar i té qualsevol pregunta, el meu correu és nyam_4@hotmail.com, a mi em va anar perfecte parlar amb gent que havia estat d’erasmus a Helsinki abans que jo.

Aquí tenim els 5 estudiants OUT que marxen de cara al següent curs 2011-2012

Helsinki continua tenint molt èxit, aquest cop hi aniran la Jessica i el Dani, però no en tindran pas prou amb un quadrimestre sinó que marxaran durant tot el curs vinent! Des d’aquí esperem que recordin abrigar-se bé a l’hivern!

En Pau i la Cristina han decidit marxar cap a Aston University a Birmingham, Regne Unit i en Thibault marxarà cap a la universitat de Milà. L'estada dels 3 serà durant el primer quadrimestre.

Segur que tindran tots una bona acollida i esperem que ens vagin posant al corrent de les seves experiències. Us desitgem molta sort!

En Genís Cardona i en Cesar Urtubia, de mobilitat Erasmus a Helsinki

En Genís ens fa la crònica del seu pas per la Metropolian University de Helsinki
Genís, Cesar, Miquel Gallart, David Moñino( estudiants erasmus) i els professors de l'escola d'optometria de la Metropolian

Amb una darrera visita al Helsinki Weather Forecast, que assegurava que les temperatures, de 20 graus sota zero, començarien a transformar-se, lentament, en una primavera primerenca de -5 a +0 graus, amb el zero pintat de color vermell per advertir de la caloreta, el César Urtubia i jo vam enfilar-nos cel amunt, en direcció cap a Helsinki i la International Week, organitzada per la Metropolia University, en la seva facultat de Welfare and Human Functioning, on es troba el departament d’optometria. A la maleta hi portàvem guants, bufandes i anoracs ben gruixuts, i també unes quantes diapositives, que no fos dit que només anàvem a fer el turista. També calia treballar una mica, en l’esperit ERASMUS.

Allà trobàrem el David i el Miquel, que semblaven ben contents, no pas de veure’ns, que també, sinó de la seva estada. Semblava que tinguessin els ulls una mica enlluernats de tanta bellesa, i no només paisatgística. Tant el César com jo mateix vam fer dues xerradetes, la primera més encarrilada envers el professorat de Helsinki i la segona, a l’aula gran, o el que els anglesos diuen Lecture Theater (en aquest cas de forma molt encertada ja que l’aula estava decorada amb un piano de paret que convidava a l’opereta). Aquesta segona xerrada comptà amb l’estoica presència de tots els estudiants d’optometria de la Metropolia University. El César parlà, amb un toc d’esperança, sobre els efectes nocius de l’ozó, o de l’absència d’ozó, i jo em vaig embrancar amb el tema que més m’agrada, llàgrima i ull sec. Després vàrem fer-nos una foto ben formosa i vàrem aprofitar la tarda per parlar de possibles col·laboracions en recerca i de com millorar el ja molt fluït intercanvi d’estudiants.

Helsinki és una ciutat molt bonica, però segurament, a l’arquitectura i fins i tot a les botigues de roba, es nota la proximitat de Rússia, més que no de Suècia. Els gegants que presideixen l’estació del ferrocarril semblen sortits de la llibreta d’un dibuixant stalinista, o del Tolkien més sobri. La neu, el gel al mar, ho pintaven tot de blanc, donaven un aire gairebé irreal al món. En qualsevol moment esperaves que et vinguessin a buscar unes valquíries per acompanyar-te cap al Valhalla, on van a parar els herois caiguts durant la batalla. O que el propi Odín marqués el darrer compàs a la fi del món.

Vàrem aprofitar uns dies de sol magnífic, si bé temperatures que romanien per sota de zero, per visitar Porvoo, un poblet de cases vermelles i església de teulada inclinadíssima i també Suomenlinna, la fortalesa ferrada de canons del sud de Helsinki, i la illeta de Seurasaari, amb les seves tradicionals casetes de fusta aglevades de neu.

A la tornada ens van avisar que els mitjons gruixuts i les botes de neu potser no eren imprescindibles per explorar els passadissos de l’EUOOT.

Estudiants que marxaran al gener 2011

La Montse Roca, en Miquel Gallart i en David Moñino són els estudiants de mobilitat del quadrimestre vinent. La Montse ha decidit marxar a Brussel·les i Helsinki està impacient per rebre a en Miquel i en David. Esperem que tots tres tinguin experiències positives i que ens vagin explicant a distància les seves vivències.

La Silvia, la Pilar i la Núria ens quedem organitzant l’arribada i la marxa de nous estudiants i informant a tothom que vulgui anar-se’n d’erasmus.

Esperem que tinguin una bona estada!

Visita de Núria Tomás a Helsinki en el marc de mobilitat Erasmus de professors

Amb Lea Moua, la responsable de relacions internacionals del campus

La setmana del 8 al 12 de març, la Helsinki Metropolia University of Applied Science va organitzar una “international week” en la que va convidar a professors de universitats europees a unes jornades centrades en

1. Ética en salut i en serveis socials

2. Multiprofessionalitat

3. Multiculturalitat

4. Accessibilitat

Jo vaig participar en l’apartat d’accesibilitat amb un seminari titulat “ accesibility for low visión patients” que vaig impartir per a estudiants de diferents estudis de grau de ciències de la salut, i un de més específic per a estudiants d’optometria. També vaig aprofitar per presentar la UPC i la nostra escola entre els estudiants d’optometria, per animar-los a venir d’Erasmus.

La Joana i les Albes juntament amb altres estudiants a classe, just abans de començar el seminari

Durant els dies d’estada vaig poder contactar amb la Joana Beltran, l’Alba Feixas i l’Alba Segarra, que ja fa un parell de mesos que batallen amb el cru hivern de Helsinki. Tot i el fred, com veieu a la foto, no perden el somriure, i per el que em van explicar estan gaudint molt de la seva estada. Vaig poder comprovar que han millorat considerablement el seu nivell d’anglès i estan aprenent una mica de finés, que això si que té mèrit!!!.

Les professores d'optometria Pia Mäkelä, Saija Flinkila, Sirpa Hämäläinen, Núria, Joana, Alba i Alba

Esperem que desprès d’aquesta visita puguem augmentar la col·laboració amb l’escola d’optometria de Helsinki, tant a nivell docent amb intercanvi d’estudiants per els treballs de grau, o de professors a fer petits seminaris, com a nivell de recerca.

Sirpa i Saija, durant el magnífic sopar que ens van oferir a tots els professors convidats

Tot i les classes i les reunions amb els professors d’optometria vaig tenir temps per fer una passejada per davant del mar... gelat. Els mediterranis quan pensem fred i neu, pensem en muntanyes, quan pensem en mar, pensem en blau i en dolces onades. A Helsinki, a l’ hivern, penses en mar i veus una planúria blanca, gelada, infinita, on la gent hi passeja i hi fa esqui de fons. Impressionant.

Mobilitat a Helsinki

L'Alba Feixas, l'Alba Segarra i la Joana Beltran s'han liat la manta al cap, s'han comprat bons anoraks, guants bufandes i gorros, i apa, a Helsinki hi falta gent. Hi passaran tot el quadrimetre de primavera. Esperem que l'experiencia sigui positiva. Bona sort i ja ens ho explicareu a la tornada

La Marta Serra i la Maria Marin ja tornen de Helsinky

Premi a qui endevini que hi ha sota les capes de bufandes i anoraks!!
Som la Maria i la Marta, aquest quatrimestre de primavera hem estat a Suomi (Finlàndia), concretament a Hèlsinki d’Erasmus.
Abans de marxar cap allà teníem una mica de por perquè no sabíem que ens trobaríem, on viuríem, si ens entendríem... coses d’aquestes. El que si que ens ensumàvem era que faria fred, al menys els primers mesos. I deu n’hi do! Si que feia fred si, estàvem a -13ºC i tot nevat. I era molt bonic però abans de sortir de casa, cada vegada, havíem de fer tot un ritual: força capes de jerseis , l’anorac, el gorro i els guants, semblàvem unes cebes! xD.
A part del fred, que sembla que no, però acabes acostumant-hi, els companys de classe eren molt macos i els professors molt tranquils i anaven amb molta calma, això si uns més que d’altres.
Parlem de la vida Erasmus... A qui no li agrada viatjar, fer excursions, sortir de festa, conèixer gent i aprendre coses noves? Doncs animeu-vos perquè tot això ho tindreu assegurat.
Es fan molts viatges: a Tallin, a Estocolm, a Laponia, a diferents ciutats de Finlàndia i més! Entre els viatges, la universitat i la zona del piset, no pares de conèixer gent de tot el món i us sorprendríeu de les diverses maneres de pensar que té la gent. Ja tenim una casa en cada part del món! xD.
La gent de Finlàndia és bastant diferent de nosaltres, a vegades sembla que no tinguin sang a les venes. No saps mai si estan contents, tristos, nerviosos... sempre fan la mateixa cara. Això si, són molt respectuosos amb tot, bastant confiats i molt bona gent. A la nit es transformen i són completament diferents, el que fa el beure...
Quan vam adonar-nos-en ja havíem de marxar...quan arribava el bon temps? Si! I així va ser, a fer la maleta i cap a casa que falta gent!
No us ho penseu més i feu un Erasmus perquè és una experiència única, us enriquirà tant a nivell acadèmic com a nivell personal. Nosaltres ho tornaríem a repetir sense pensar-ho, perquè de veritat que val molt la pena.
I això és tot. VISCA ELS ERASMUS!

Txell Roig ens explica la seva experiència a Helsinky

TERVETUOLA!! Welcome to Helsinki!!
ERASMUS: Més que una experiència, un pas endavant..
Volia conéixer món, volia conéixer noves cultures, volia millorar l’anglès, volia viure sola, conéixer una nova part de mi, moure’m sola per espais desconeguts i realment ho vaig trobar amb l’Erasmus. La millor decisió que he pres mai, tot i que això no ho valores fins que tornes i paeixes el que acabes de viure.
Tot passa molt depressa, entre que ets a l’avió sola i encara no et pots creure que ha arribat el moment, que t’instal.les, desfàs maletes, coneixes companys/es de pis, aconsegueixes papers legals per viure com a ciutadà del país durant la teva estada, targetes de transport, necessites mbl nou perquè les trucades surtin més barates entre els colegues que et fas allà, coneixes gent de la universitat, professors que t’ajuden, i de seguida, festes plegat de gent com tu disposada a conéixer nova gent i noves cultures , alemanys, holandesos, francesos, italians, coreans, rusos, de Bulgària, d’Ucraïna, txecs, suïssos, austriacs, grecs, maltesos, buf.. i segur que me’n deixo! I no te n’adones i ja ha passat un més, ja ets com a casa i ja t’has creat la nova familia. Els dies passen volant, mica en mica se t’obren les portes a un nou món. Una experiència, per cert, molt gratificant.
Per altra banda, la universitat t’obra les portes i t’ajuda en tot el que et faci falta. Coneixes noves formes d’organitzar els estudis i a la vegada, nous mètodes ultilitzats per treballar. Així que, tot és positiu!
Parlem de la meva estada: Doncs passat el mes, ja érem una familia les dues americanes, les dues alemanes, la madrilenya i jo. Passat dos mesos, ja em movia per la ciutat com a casa i em coneixia tots els bons llocs per fer una copa i concerts en directe, per trobar el salmó més bo de la ciutat, aconseguir concerts de música clàssica o jazz gratuits, dansa a l’òpera nacional de Helsinki, mercat de segona mà, viatges econòmics i fins i tot a saunejar (amb suomi existeix el verb "fer sauna",normal, no paren d’anar-hi!)a la sauna més antiga de la ciutat, és de carbó!! Passat el tres mesos ja havia visitat un munt de llocs, ja no només de la ciutat que no és gran cosa, sinó dels països limítrofs com Estocolm, Estonia i Rússia, i el gran viatge de Laponia, al cercle polar àrtic, increíble tot plegat. En fi, experiències que ha de viure un mateix. No us ho penseu dues vegades, una oportunitat com aquesta no es té cada dia, animeu-vos!

Txell Roig
Eramus quatrimestre tardor 2008 Helsinki

Estudiants fineses a la EUOOT

L'Eliana Varonen i la Susanna Ampianinen acaben d'arribar de la Helsinki Metropolia University of Applied Sciences i passran un quadrimestre a la EUOOT com a estudiants Erasmus. Tot just s'estan acomodant a la nova vida universitària i al canvi sobtat de temperatura: dels -7 de Helsinky als 14 de Terrassa!!! Esperem que tinguin una bona i profitosa estada

Welcome to Terrassa !!

Estudiants que han vingut al quadrimestre de tardor

Aquestes són les estudiants de mobilitat que han passat el quadrimestre de tardor a la EUOOT. L'Emmi i la Leea de la Helsinky Metroploia University of Applied Sciences, i la Natalia i la Carolina de la Universidad Católica de Valparaiso ( Xile)
Ja s'han examinat i ja han retornat cap a casa.... esperem que hagin tingut una bona estada a Terrassa i que s'hagin endut un bon record de la nosttra Universitat.

Els que han de marxar al gener ja van fent la maleta....

La Sara Serra, l’Anna Silvestre i l’Emma Pons marxen a Padova. Són les primeres estudiants que marxen a aquest destí... ja ens explicaran les seves experiències de pioneres en aquesta v(b)ella universitat italiana, que tot just ha començat el seu camí en el camp de la optometria.

La resta d’estudiants van a destins més coneguts: l’Isabel Garcia i l’Aina Creus marxaran a Milan, i la Maria Marín i la Marta Serra ja es frissen per arribar a Helsinky. Ja ens explicaran qué hi donen a Helsinky i a Milan, ja que de moment són els dos destins més populars de la EUOOT

La Silvia, la Pilar i la Núria ens quedem organitzant l’arribada i la marxa de nous estudiants, però seguirem les seves peripècies a distància.

Esperem que totes tinguin una bona estada !!!!

Un resum del moviment que hi ha hagut des de l’any 2002 fins ara

Només un parell de grafiques per que veieu quins són els destins estrella dels nostres estudiants i de quines universitats en rebem més.

Un Erasmus, un color

En Gabriel Pena va ser el primer estudiant de la EUOOT que va anar a d'erasmus Helsinky. Aquesta és el relat de la seva experiència

Un Erasmus, un color.

Sigui quin sigui el destí, sigui quin sigui el motiu que et duu a moure’t, l’experiència d’empeltar-se a una altra manera de respirar, sentir, és sempre gratificant.

Per més que intentem percebre el món d’una manera global, no hem d’oblidar que existeixen unes zones que ens defineixen, i alhora ens hi identifiquem.

Nosaltres, a primera línia del balcó de l’ “arc mediterrani”, conservem un tarannà propi. A mesura que ens endinsem a l’Europa central aquest pren un altre color, i més cap a l’est un altre, i així configurem la paleta de cultures que ens fa més vius.

I immers en la policromia, llençat a trobar una franja espectral allunyada dels tons càlids, és quan decideixo un destí peculiar: Finlàndia.

Molts tòpics expliquen de Finlàndia que és una terra freda, i que el clima s’apodera de la seva gent, reservada, antipàtica, immersa en la foscor dels seus dies... En canvi la realitat no pot ser més diferent: Suomi (Finlàndia en finès) és un país despert, envoltat de vida, respectuós amb el medi, simpàtic, atent, acollidor, i amb una autoestima i un progrés envejables. Finlàndia ja no somia amb un futur lliure perquè s’hi senten, caminen de dia en dia a pas d’harmonia: tot té el seu instant, sense presses sisplau!

La meva estada a Helsinki va ser de 9 mesos. Si teniu mitjans per fer-ho, allargueu la vostra estada el màxim possible. El meu parer és que menys de 9 mesos no són suficients per adaptar-te a un país, i treure’n el rendiment (tant personal com acadèmic) que un voldria. Durant 9 mesos he tingut temps de gaudir de l’art, història i cultura que perfectament cuida la capital finesa, com també de donar tombs pel nord (a contemplar bocabadat l’espectacle més bèstia que he vist mai: les aurores boreals), o per altres ciutats escandinaves, o viatjar fins a l’antiga Rússia... i fins i tot de passar totes les assignatures a les que estava matriculat.

Ser Erasmus és gaudir, de bon principi, d’una paleta policromada sense límits: el següent pas és elegir el teu color.

Salut!

Gabriel Pena i Ballesté