Descobrint Bayern

Els professors també tenim dret a anar-nos-en d’Erasmus, oi? Ni que sigui una estada una mica més curta, de no més d’una setmaneta, i ni que calgui treballar una miqueta, només el just i necessari per fer callar la veueta que xiuxiueja de manera constant a l’ànima negra dels auditors del programa Erasmus.

 

Aquesta vegada la destinació fou la universitat d’Aalen, a Alemanya, si bé la tasca docent es desenvolupà a Benediktbeuern, uns quilòmetres al sud de München (no vaig veure el Guardiola). En aquell idíl·lic poblet em vaig trobar amb una cinquantena d’estudiants del Màster d’Optometria, concentrats en una sessió intensiva, de cap de setmana, del mòdul de lents de contacte. Val a dir que tots ells parlaven amb fluïdesa un alemany gramaticalment molt correcte, ric en un vocabulari del qual no entenia ni una paraula, si bé amb els dies i la immersió total, el procés osmòtic s’activa i ja et veus més o menys capacitat a donar les gràcies, demanar una cervesa o dues o desitjar un bon dia. Els vaig parlar del què m’és més proper, la pel·lícula llagrimal i vam fer-la petar una estoneta amb la Marlene, una estudiant d’Erasmus que molt probablement ens visiti el proper curs.

 

 

Després, en el millor esperit Erasmus, també hi hagué temps per visitar algun indret proper, com la meravellosa i molt acollidora Mittenwald, al peu dels Alps, amb les façanes de les cases curosament pintades i amb uns boscos i uns prats d’un verd encisador.

Genís

La Sílvia Roig, des d'Aalen

La Sílvia Roig ens explica la seva estada a Aalen amb les seves pròpies paraules:

"Què podria explicar-vos de la experiència Erasmus... Encara no sabia què volia estudiar, que ja tenia clar que faria un programa de mobilitat durant els meus estudis universitaris. Vaig estar de becària de relacions internacionals a la FOOT i les meves ganes encara van anar en augment, fins que va arribar l'hora!

Em quedaré a la Hochschule Aalen (Alemanya) durant un any, i menys mal! Per què només amb un quadrimestre no n'hi ha prou i el temps passa exageradament ràpid!

Recordo molt bé el primer dia: amb dues maletes i una motxilla em trobava a Dresden apunt per agafar dos trens de llarga distància cap a Aalen. Vaig perdre el segon tren perquè gestionar tot el que portava i fer un transbord no és cosa fàcil. Però una hora i poc més tard del que tenia previst, per fi hi vaig arribar. El segon dia teníem una trobada a la oficina de relacions internacionals, però em vaig descuidar el mapa a casa, així que encara no sé ni com vaig arribar-hi.

Jo ja venia amb unes nocions bàsiques d'alemany, i em vaig animar a cursar les classes en la llengua del País. Des del principi, els companys de classe em van ajudar i ara ja sóc una més del grup!

Però com us podeu imaginar, l'Erasmus no només són classes i exàmens, ben mirat només és l'excusa per viure aquesta experiència. La possibilitat de conèixer gent d'arreu del món, crear una nova família amb qui comparteixes el dia a dia, viatjar setmana si setmana també, fa que la pròpia visió de les coses doni un gir i que l'amistat cobri un valor enorme.

Només arribar, l'escola ja tenia organitzat un programa de benvinguda i unes quantes excursions, així que encara que te’n vagis sol d'Erasmus, al dia següent ja coneixes a tothom. A més a més, Aalen es una ciutat petita, cosa que convida a fer moltes activitats plegats.

A l'octubre començaré la segona part de la aventura, en forma d’Erasmus pràctiques, durant el qual escriuré i defensaré el TFG, i estic segura que serà igual o millor que la primera!"

Et desitgem molta sort Sílvia. Gaudeix moltíssim de la teva estada a Aalen.

 

European Academy of Optometry and Optics (EAOO). Màlaga 2013

Aquest any la reunió de l’European Academy of Optometry and Optics (EAOO) ha tingut lloc a Màlaga, coincidint amb l’Optom’13, organitzat pel Consejo General de Colegios de Ópticos-Optometristas, i també amb la reunió anual del World Council of Optometry. Allà ens reunírem una bona colla de professors de la FOOT, i també alguns estudiants de Grau i de Màster.

Al congrés de l’EAOO ens hi solem trobar molts dels responsables de relacions internacionals de les diferents universitat europees. També s’hi presenta recerca de qualitat, i hi ha alguna conferència amb keynote speakers de reconegut prestigi. En aquesta ocasió, vam tenir l’oportunitat de seguir les xerrades de Brien Holden, sobre el rol de la tecnologia en el futur de l’optometria, i d’Eef van der Worp, sobre l’adaptació de lents de contacte esclerals. 

Primavera 2013, Mobilitat FOOT

La mobilitat internacional d’estudiants, aquesta primavera 2013, ha posat de manifest que la tercera llei de Newton, d’acció reacció, no sempre s’aplica als àmbits acadèmics i que, molt possiblement, la relativitat d’Einstein, o la segona llei de la termodinàmica (principi d’entropia), resultin més adients per descriure aquest tipus de fenòmens migratoris, sovint poc equilibrats.

Així, des de la FOOT, només aconseguírem una viatgera a l’embarcació Erasmus, en direcció cap a la Hochschule Aalen, a Alemanya. La Sílvia va ser becària de relacions internacionals durant força temps, pel que coneixia de primera mà l’experiència dels estudiants que arriben, i dels que marxen. Les seves històries l’engrescaren a provar sort i, pel que sembla, tot plegat li va molt bé i està molt contenta de la seva decisió (ben aviat tindrem un testimoni de la seva pròpia lletra a aquesta mateixa pàgina de vidre).

D’altra banda, però, procedents de la Università degli Studi di Padova, a finals de febrer arribaren a la FOOT la Francesca, Martina, Laura i Michela, segurament animades per l’alegria que desprenien l’Alessandro i la Caterina, el curs passat. Com ells, fan assignatures del Grau i també dediquen força temps a les pràctiques clíniques, al Centre Universitari de la Visió (CUV). Estem convençuts que la seva estada serà ben profitosa i que, quan tornaran a Padova, al seu torn, inspiraran futures mobilitats, els propers anys.