Descobrint Bayern

Els professors també tenim dret a anar-nos-en d’Erasmus, oi? Ni que sigui una estada una mica més curta, de no més d’una setmaneta, i ni que calgui treballar una miqueta, només el just i necessari per fer callar la veueta que xiuxiueja de manera constant a l’ànima negra dels auditors del programa Erasmus.

 

Aquesta vegada la destinació fou la universitat d’Aalen, a Alemanya, si bé la tasca docent es desenvolupà a Benediktbeuern, uns quilòmetres al sud de München (no vaig veure el Guardiola). En aquell idíl·lic poblet em vaig trobar amb una cinquantena d’estudiants del Màster d’Optometria, concentrats en una sessió intensiva, de cap de setmana, del mòdul de lents de contacte. Val a dir que tots ells parlaven amb fluïdesa un alemany gramaticalment molt correcte, ric en un vocabulari del qual no entenia ni una paraula, si bé amb els dies i la immersió total, el procés osmòtic s’activa i ja et veus més o menys capacitat a donar les gràcies, demanar una cervesa o dues o desitjar un bon dia. Els vaig parlar del què m’és més proper, la pel·lícula llagrimal i vam fer-la petar una estoneta amb la Marlene, una estudiant d’Erasmus que molt probablement ens visiti el proper curs.

 

 

Després, en el millor esperit Erasmus, també hi hagué temps per visitar algun indret proper, com la meravellosa i molt acollidora Mittenwald, al peu dels Alps, amb les façanes de les cases curosament pintades i amb uns boscos i uns prats d’un verd encisador.

Genís