Arriba la primavera, i amb ella la Facultat d’Òptica s’enlluerna de sol i gaudeix de l’arribada d’una nova fornada d’estudiants de mobilitat. En aquesta ocasió les aus migratòries de l’Erasmus han estat generoses i ens han deixat estudiants de formacions molt diverses, de geografies distants i de parlar fonèticament encisador. Però deixem-nos de poesia de pa sucat amb oli i de metàfores de segona mà i presentem els protagonistes d’aquesta breu història, una aventura d’un quadrimestre, no més, que desitgem que sigui profitosa acadèmicament i personalment, i que si Terrassa no els enamora, ho faci Catalunya, i si el foròpter no els captiva, i l’horòpter no els commou, ho aconsegueixin els nostres somriures i les nostres paraules al donar-los la benvinguda.
En primer lloc tenim les tres estudiants procedents de Finlàndia, la Marikki, la Suvi i la Sanni, juntament amb la Nertila, italiana de Milà. Les ganyotes dels responsables de relacions internacionals, la Sílvia, la Pilar i el Genís, són fotofòbiques i, encara que no ho sembli, involuntàries. Més endavant us presentem l’Alessandro i la Caterina, també Italians però ara de Pàdova, engrescats a fer crèdits a manta i, a estones perdudes, a iniciar la seva recerca conduent al treball final de carrera. Finalment tenim la Nina i la Kaat, estudiants procedents de Bèlgica, de parla flamenca, que fan la seva estada al Centre Universitari de la Visió.
Si els trobeu al passadís, saludeu-los, enceteu-hi conversa, interesseu-vos per la seva vida. Lluny de casa tothom es fa el valent, per força, per necessitat, però sovint l’enyor fa rau-rau a la panxa i al cor. Però aneu amb compte, potser la seva història us contagia l’esperit aventurer i descobriu que, per què no, també us vindria de gust de volar una mica i veure món.
