Una experiència a Aalen, Alemanya

Sóc la Sílvia Giner i vaig acabar els meus estudis d’Òptica i Optometria a la EUOOT al febrer de 2006.
Actualment treballo com a òptica i optometrista a VistaOptica.

Jo sempre havia volgut marxar a fer un ERASMUS. Havia sentit a parlar molt bé d’aquella experiència, així que ben aviat que vaig poder, no m’ho vaig pensar ni un segon, i vaig començar a omplir tota la paperassa necessària. Faria un ERASMUS de tot un any!

Al principi dubtava entre Hèlsinki, Itàlia o Alemanya...Finalment vaig decidir fer un curs intensiu durant mig any d’alemany!

Mitjançant els contactes que tenia la EUOOT amb la universitat alemanya (Fachhochschule Aalen), vaig trobar un pis d’estudiants per passar-m’hi com a mínim mig any.

Un cop a Alemanya, vaig cursar tot tercer, excepte OCC i Principis de patologia i farmacologia ocular, ja que allà no ofertaven aquestes assignatures.

Al començar, tenia una mica de por...: classes en alemany, exàmens en alemany, gent desconeguda..., però un cop allà el primer que vaig fer va ser aprendre de tot el que m’envoltava. En dos mesos ja parlava i somniava en alemany! (val a dir, que aquest aprenentatge no va venir de l’aire, sinó que vaig fer fins a 5 cursos diferents d’alemany, i procurava passar el màxim temps amb gent d’allà i no amb altres ERASMUS espanyols)

Va ser del tot encertat quedar-m’hi tot un curs, ja que amb mig any m’hagués quedat curta. Vaig gaudir de la neu, dels camps verds de primavera, i dels refrescants llacs a l’estiu. I durant tot aquest any, vaig jugar a bàsquet i voleibol amb els equips de la universitat....(a part d’apuntar-me a totes les festes que feien, que us asseguro que no eren poques...).

Actualment, encara tinc relació amb moltíssima gent de tot el món que vaig conèixer allà. He tornat a Alemanya, he anat a Finlàndia, Hongria, Bèlgica... a visitar amics, possiblement aquest estiu m’escaparé a la Xina a trobar-ne un altre, i ja han vingut a Barcelona com a mínim 15 persones a dormir a casa meva! Impressionant, no?

Com a últim dir-vos que el que més por fa, és el neguit de pensar : “Aprovaré?”. I us ho responc: “Segur que sí!”. Penseu que a l’EUOOT peguen més canya, i per tant anem ben entrenats a estudiar a qualsevol lloc! A més a més, que passaria si ens quedés una assignatura suspesa? Mig any més? Que és això comparat amb aquesta experiència?