L’intercanvi hauria de ser obligatori.

Com resumir en unes quantes línies els cinc mesos més intensos de la meva vida?

Sóc la Lorena Mateos, actualment estic cursant l’últim quatrimestre de la diplomatura i el passat vaig estar a Xile d’intercanvi.

Xile és un país que molta gent et diu: - però Xile…??? Perquè Xile?, no ho sé, però va ser una bona opció, Sud Amèrica és un continent fantàstic.

Amb una maleta enorme, canvi d’estació, de moneda i a sobre has d’esbrinar com arribar fins la universitat...tot una aventura!! És el mateix idioma, quina sort!, però tenen tants “Xilenismos”, que s’ha d’estar atent.

Quan vaig arribar havia de buscar als meus orientadors de relacions internacionals de la PUCV(el PIIE) ,és impressionant. Uns 250 estudiants d’intercanvi i un espai a la universitat específic per a nosaltres, on podíem estudiar, connectar-nos a internet, estudiar a les aules, i el millor de tot, els orientadors que t’ajuden a solucionar tots els problemes.

Una de les coses que més enyoro és la gent, cadascun d’un país diferent, E.E.U.U. , Alemanya, França, Canadà, Mèxic, Austràlia i España clar.

L’altre cosa és viatjar, Argentina, Brasil, Polinèsia…La situació econòmica de Sud Amèrica es molt beneficiosa en aquest sentit. Tantes aventures!!

Respecte el pla d’estudis és una mica diferent però el nivell és molt similar. Les assignatures que t’has d’agafar sempre han de ser una mica “light” per gaudir dels amics i el país. La facultat d’òptica no es massa gran però la gent és molt simpàtica i els professors tenen més confiança amb l’alumne.

Desprès el que et queda és el record i enyorança de la molta gent que has conegut. Amb la que segueixes mantenint contacte tot i que cadascun és a una punta del món. Avui dia he tornat a veure algun d’ells, fins i tot he anat a visitar-los als seus països i espero tornar en un futur.