Un Erasmus, un color

En Gabriel Pena va ser el primer estudiant de la EUOOT que va anar a d'erasmus Helsinky. Aquesta és el relat de la seva experiència

Un Erasmus, un color.

Sigui quin sigui el destí, sigui quin sigui el motiu que et duu a moure’t, l’experiència d’empeltar-se a una altra manera de respirar, sentir, és sempre gratificant.

Per més que intentem percebre el món d’una manera global, no hem d’oblidar que existeixen unes zones que ens defineixen, i alhora ens hi identifiquem.

Nosaltres, a primera línia del balcó de l’ “arc mediterrani”, conservem un tarannà propi. A mesura que ens endinsem a l’Europa central aquest pren un altre color, i més cap a l’est un altre, i així configurem la paleta de cultures que ens fa més vius.

I immers en la policromia, llençat a trobar una franja espectral allunyada dels tons càlids, és quan decideixo un destí peculiar: Finlàndia.

Molts tòpics expliquen de Finlàndia que és una terra freda, i que el clima s’apodera de la seva gent, reservada, antipàtica, immersa en la foscor dels seus dies... En canvi la realitat no pot ser més diferent: Suomi (Finlàndia en finès) és un país despert, envoltat de vida, respectuós amb el medi, simpàtic, atent, acollidor, i amb una autoestima i un progrés envejables. Finlàndia ja no somia amb un futur lliure perquè s’hi senten, caminen de dia en dia a pas d’harmonia: tot té el seu instant, sense presses sisplau!

La meva estada a Helsinki va ser de 9 mesos. Si teniu mitjans per fer-ho, allargueu la vostra estada el màxim possible. El meu parer és que menys de 9 mesos no són suficients per adaptar-te a un país, i treure’n el rendiment (tant personal com acadèmic) que un voldria. Durant 9 mesos he tingut temps de gaudir de l’art, història i cultura que perfectament cuida la capital finesa, com també de donar tombs pel nord (a contemplar bocabadat l’espectacle més bèstia que he vist mai: les aurores boreals), o per altres ciutats escandinaves, o viatjar fins a l’antiga Rússia... i fins i tot de passar totes les assignatures a les que estava matriculat.

Ser Erasmus és gaudir, de bon principi, d’una paleta policromada sense límits: el següent pas és elegir el teu color.

Salut!

Gabriel Pena i Ballesté