En Biel Ferriol explica les seves primeres vivències a Aalen

Bueno,voy a hacer un breve resumen de los acontecimientos:
Vivo en una residencia multiracial de 13 pisos de altura,que nunca duerme.

La escuela de óptica está apartada del 'main building' ,como en todos los sitios!Es un edificio antiguo de aspecto tétrico,amarillento;pero tienen muy buen material y estoy tomado provecho de él!

Herr Ralph Michael me ha ayudado en todo lo que ha podido y más,le estoy muy agradecido;y varios alumnos también me echan una mano para que no me pierda clases y encuentre aulas y toda la parafarnaria;además en clase no me entero de la copla la mitad así que me pasan apuntes y los profesores estan siendo bastante comprensivos.

Hemos hecho alguna excursión que otra,todos los Erasmus juntos.Adjunto una fotografía de la Oktoberfest en Münich pera colgarla en en blog

L’intercanvi hauria de ser obligatori.

Com resumir en unes quantes línies els cinc mesos més intensos de la meva vida?

Sóc la Lorena Mateos, actualment estic cursant l’últim quatrimestre de la diplomatura i el passat vaig estar a Xile d’intercanvi.

Xile és un país que molta gent et diu: - però Xile…??? Perquè Xile?, no ho sé, però va ser una bona opció, Sud Amèrica és un continent fantàstic.

Amb una maleta enorme, canvi d’estació, de moneda i a sobre has d’esbrinar com arribar fins la universitat...tot una aventura!! És el mateix idioma, quina sort!, però tenen tants “Xilenismos”, que s’ha d’estar atent.

Quan vaig arribar havia de buscar als meus orientadors de relacions internacionals de la PUCV(el PIIE) ,és impressionant. Uns 250 estudiants d’intercanvi i un espai a la universitat específic per a nosaltres, on podíem estudiar, connectar-nos a internet, estudiar a les aules, i el millor de tot, els orientadors que t’ajuden a solucionar tots els problemes.

Una de les coses que més enyoro és la gent, cadascun d’un país diferent, E.E.U.U. , Alemanya, França, Canadà, Mèxic, Austràlia i España clar.

L’altre cosa és viatjar, Argentina, Brasil, Polinèsia…La situació econòmica de Sud Amèrica es molt beneficiosa en aquest sentit. Tantes aventures!!

Respecte el pla d’estudis és una mica diferent però el nivell és molt similar. Les assignatures que t’has d’agafar sempre han de ser una mica “light” per gaudir dels amics i el país. La facultat d’òptica no es massa gran però la gent és molt simpàtica i els professors tenen més confiança amb l’alumne.

Desprès el que et queda és el record i enyorança de la molta gent que has conegut. Amb la que segueixes mantenint contacte tot i que cadascun és a una punta del món. Avui dia he tornat a veure algun d’ells, fins i tot he anat a visitar-los als seus països i espero tornar en un futur.

Un Erasmus, un color

En Gabriel Pena va ser el primer estudiant de la EUOOT que va anar a d'erasmus Helsinky. Aquesta és el relat de la seva experiència

Un Erasmus, un color.

Sigui quin sigui el destí, sigui quin sigui el motiu que et duu a moure’t, l’experiència d’empeltar-se a una altra manera de respirar, sentir, és sempre gratificant.

Per més que intentem percebre el món d’una manera global, no hem d’oblidar que existeixen unes zones que ens defineixen, i alhora ens hi identifiquem.

Nosaltres, a primera línia del balcó de l’ “arc mediterrani”, conservem un tarannà propi. A mesura que ens endinsem a l’Europa central aquest pren un altre color, i més cap a l’est un altre, i així configurem la paleta de cultures que ens fa més vius.

I immers en la policromia, llençat a trobar una franja espectral allunyada dels tons càlids, és quan decideixo un destí peculiar: Finlàndia.

Molts tòpics expliquen de Finlàndia que és una terra freda, i que el clima s’apodera de la seva gent, reservada, antipàtica, immersa en la foscor dels seus dies... En canvi la realitat no pot ser més diferent: Suomi (Finlàndia en finès) és un país despert, envoltat de vida, respectuós amb el medi, simpàtic, atent, acollidor, i amb una autoestima i un progrés envejables. Finlàndia ja no somia amb un futur lliure perquè s’hi senten, caminen de dia en dia a pas d’harmonia: tot té el seu instant, sense presses sisplau!

La meva estada a Helsinki va ser de 9 mesos. Si teniu mitjans per fer-ho, allargueu la vostra estada el màxim possible. El meu parer és que menys de 9 mesos no són suficients per adaptar-te a un país, i treure’n el rendiment (tant personal com acadèmic) que un voldria. Durant 9 mesos he tingut temps de gaudir de l’art, història i cultura que perfectament cuida la capital finesa, com també de donar tombs pel nord (a contemplar bocabadat l’espectacle més bèstia que he vist mai: les aurores boreals), o per altres ciutats escandinaves, o viatjar fins a l’antiga Rússia... i fins i tot de passar totes les assignatures a les que estava matriculat.

Ser Erasmus és gaudir, de bon principi, d’una paleta policromada sense límits: el següent pas és elegir el teu color.

Salut!

Gabriel Pena i Ballesté

Una experiència des de Helsinky: Posa un Erasmus a la teva vida

Malgrat el fred i el divertidíssim temps de lleure, els resultats acadèmics també són bons!!
Em dic Núria Baldrich, ja fa uns mesos que sóc Diplomada, i actualment estic treballant a Federoptics Bellpuig.
No hem puc queixar gens ni mica de la meva etapa d’estudiant a Terrassa, i molt menys de l’etapa de 6 mesos que vaig passar durant l’Erasmus a Finlàndia, a la Stadia Helsinki Polytechnic (gener-juny 2006).
Finlàndia, el país escandinau que funciona diferent dels altres. Per començar l’únic on l’Euro és la seva moneda, sense monarquia, però amb el Pare Noel; i amb una població d’uns 5 milions d’habitants han aconseguit que el finés sigui la seva llengua oficial, tot i la pressió que Suècia i Rússia han exercit durant la seva història. El país de la sauna i del Sol de mitjanit, de la tranquil·litat i la natura a tocar de casa.

El dia que vam arribar a Helsinki era en plena onada de fred, amb una temperatura al carrer de -25ºC. Mai m’hauria imaginat que pel simple fet d’anar pel carrer amb més capes que una ceba se’m acabarien congelant les celles i les pestanyes, ja que em vaig descuidar de tapar-les.

El primers dies van ser els més “caòtics”, papers per aquí, papers per allà, no saltar-te la parada de bus de la universitat, enrecordar-te de les cares dels de la teva classe, per saber on eren les pràctiques, la manera de funcionar del menjador. Després s’agafa la dinàmica i ja ets un més.

Durant tot el temps que dura l’Erasmus coneixes moltíssima gent, de totes parts del món, de diferents maneres de pensar, i diferents maneres de ser, però el fons el que importa es obrir la ment i passar-ho bé.
Nosaltres vivíem a un barri que estava habitat majoritàriament per estudiants i immigrants, és a dir, que no era el millor barri de la ciutat, però no tenia res a envejar a qualsevol barri de classe mitja de Catalunya.

El idioma de comunicació era l’anglès, pràcticament tota la població el parla sense problemes. Mentre que el finés és un idioma realment difícil solament vam poder aprendre les frases indispensables per sobreviure.

Al no carregar-nos de moltes assignatures, ens vam poder aprofitar de la bona situació de Finlàndia, per visitar els països veïns, Rússia, Suècia i Estònia, van ser destinacions d’alguns dels cap de setmana.

Al acabar l’Erasmus, semblava que estiguéssim a un país diferent del que havíem arribat, el Sol mai es ponia i durant tot el dia hi havia llum.

Simplement des d’aquí animo a tothom que aprofiti la oportunitat que dóna la beca Erasmus de poder fer una part dels estudis a fora. Travessar fronteres i anar a viure lluny de casa una temporada és d’aquelles coses que mai s’obliden.

Què millor per acabar-ho d’entendre veient aquest video.
http://www.youtube.com/watch?v=OwzGlRsAtak

Més experiències a Milano

Erasmus és una porta que t'obre la ment.
La Mapi Zamora , que ja fa uns anys que va marxar, encara guarda un bon record de l'experiència.
Mapi Zamora, actualment Òptic-optometrista a Zas visión.
Estudiant Erasmus a l’any 2004 (de febrer a Juliol) a l’università degli studi da Milano, Bicocca.
Valoració de la meva experiència : 10/10.

Fa temps em van demanar si podria escriure en unes línies i de forma resumida la meva experiència com a estudiant Erasmus. Vaig intentar posar-m’hi i vaig fracassar. Potser l’exigència de que les meves paraules estiguessin a l’alçada del que va significar per a mi no ho va fer possible. Ara, en un segon intent m’hi posaré amb la certesa de que mai ningú podrà entendre-ho si no ho viu. També aprofito per dir-vos que poden semblar exagerades les meves paraules, però estic convençuda que si ho proveu no us en penedireu.
Comencem...
Vaig sortir de terres catalanes un dia molt lleig i molt negre. Des de l’aeroport de Girona, aprofitant com tots els joves els vols de baix cost.. Sense res preparat, i disposats a passar la nit al metro. El no tenir lloc on dormir no va ser un caprici hippie ni res per l’estil. Des de BCN i molt abans de marxar vam estar deixant-nos el sou en trucades per trobar pis, residències,... però ens va resultar impossible! Un dels problemes de marxar al segon quadrimestre és precisament trobar allotjament. Així que vam marxar amb el sac de dormir a sota el braç i molta por difícil d’amagar. Un cop a Itàlia vam haver de parar orella per entendre.. A més és com tot, que aprens dues frases i ja et penses que en saps. Després has de clavar colzes (no massa) per conjugar correctament, però és un idioma gratificant.

Buscar pis no va ser gens fàcil. Però jo recomano viure aquesta experiència en un pis i si és possible conviure amb italians ja que aprens molt més i més ràpid. Els nostres companys estaven a una residència on les tres quartes parts eren espanyols. Nosaltres tres vam anar a parar a un pis amb dos italians.. I aquí ja no hi ha gaire a explicar, ja us podeu imaginar. Experiències de tot tipus, un no parar de conèixer gent de tot arreu, espavilar, espavilar, i espavilar. El campus és immens i els estudiants Erasmus són molt ben tractats. A les classes no vam tenir cap problema, excepte quan al final de curs vam haver de presentar un treball oralment, jajaja! Les experiències dolentes les he oblidat, ho sento!

Ho tornaria a repetir? Sens dubte! Se’m va fer molt curt. I vaig crear vincles impossibles de trencar.

Fa tres anys d’Erasmus no marxava tanta gent, actualment ha donat un tomb increïble, tant que sembles “raro” si no marxes...serà per alguna cosa,no? Només us dic que si una escola petita com és l’Euoot us dóna aquesta possibilitat, aprofiteu-la que val la pena! Nosaltres no ens vam carregar d’assignatures. Vam fer contactologia aplicada, informàtica, i per últim (i aquesta no la oblidaré mai): Física e applicazione dei laser. (Física pura i dura) Amb aquesta vam creure morir!!No us la recomano massa, perquè si ja és difícil de per si, imagineu-la en un idioma que no és el teu.

Una última cosa, gràcies a la Patrícia Prat i al Gabriel Pena pel seus mails des de Marsella i Finlàndia, respectivament, perquè ens van fer viure un altre Erasmus a part del nostre. Gràcies a l’Euoot per fer possible experiències com aquestes, i gràcies a la Núria per implicar-se tant

Us desitjo una molt bona experiència Erasmus si es que finalment us decidiu.

Estan a punt de marxa!!!

Aqui teniu el estudiants de mobilitat del curs vinent.
Aquesta colla marcaran un abans i un després en la història de l'escola. Esperem que facin de bons ambaixadors de la EUOOT per allà on vagin.
L'Eduard Noguero i la Rosa Fernandez marxen a Helsinky.
En Giulio Zanoni marxa a Aguascalientes, Mèxic
La Maria Combalia i la Lidia Bueno se'n van cap a a Milan
En Biel Ferriol el tindrem a Aalen, Alemanya.
La Gemma Burnau anirà a Marsella.
I la Silvia es queda aqui donant suport a tots els que han marxat i informant a tothom qui vulgui marxar.

Esperem que tinguin una bona estada, ja ens ho aniran explicant

Una experiència a Milan

La Sara Pastor, que actualment està al 3r any d'Òptica i Optometria ens escriu des de Milan
Milano, un dia qualsevol entre setembre ’06 i juny ’07

Recordo els primers dies d’estar per aquí... encara no sabia tot el que em passaria aquest any, ni que seria tant divertit i tant profitós. No estava nerviosa, almenys no eren nervis de “cangueli” més aviat ganes de començar amb una nova aventura, però de totes maneres estàvem tots ben ocupats amb la burocràcia, que si ja de normal és un procés lent, a Itàlia encara més.

Milano no és una ciutat molt maca, quan t’apartes del centre et trobes amb una ciutat bàsicament industrial i amb un ritme frenètic, però t’atrapa; no se si és l’experiència que estic vivint aquí que la fa especial o és que realment té moltes coses per oferir i per gaudir-la.

El sistema d’ensenyament de la universitat de Milano-Bicocca no és tan diferent del nostre, classes on el professor exposa els fonament teòrics i una part de laboratori obligatòria. El problema ve amb els exàmens... a part de que són tots orals (moment en el que s’agraeix tenir un bon nivell d’italià), hi ha un munt de convocatòries i abans de fer l’examen cal apuntar-se per internet; és un procediment que sobta al principi, però després d’un parell d’exàmens un ja s’hi habitua.

Ara el millor, amb el que em quedo, són els forts vincles que es creen amb companys de residència, de classe... i sobretot amb els viatges! És una gran oportunitat per conèixer el país que t’acull.

Anar d’Erasmus crec que et canvia com a persona, almenys una mica, ja que aprens a espavilar-te, com quan t’emancipes però amb la dificultat afegida de l’idioma que per més que diguin que l’italià és molt fàcil i s’assembla molt al català o al castellà si un no té unes mínimes bases no se’n surt tan fàcilment. També et tornes més tolerant amb totes les coses que t’envolten ja que normalment convius amb persones de diversos països amb diverses cultures, és molt enriquidor.

Espero que tots els que tinguin l’oportunitat de marxar l’aprofitin perquè val molt la pena.

Una entrevista al responsable de la Universitat de Milano-Biccoca

1.-Can you tell me a little bit about the history of your school? For how long optometry is being taught at your university?

Several universities are located in Milan, the newest one being the university of Milano Bicocca. The activities started in 1991, but the date of foundation is January 1^st, 1998. The course of Optics and Optometry was established in 2001 and there are nowadays about 30 graduated students. This course has been the first in this field in Italy, only recently followed by other ones all over the country.

2.- What are the weak and strong points of your school or university?
At the university of Milano Bicocca, the course in Optics and Optometry collects young and enthusiastic people. The course is interdisciplinary and there is a strong collaboration between optometrists, chemists, physicians, and physicists working at the department of materials science. There are also several active collaborations between the university and both industries and local enterprises.

New and well-equipped laboratories of optometry are available for the students. They can use the instrumentation both during the lessons, under the supervision of professors, and whenever they want in order to practice. Several assistants, who already obtained their degree in Optics and Optometry in Milano Bicocca, are often present to help the students in the laboratories, also outside the expected hours and days of lessons. Groups of students often use the laboratory to improve their knowledge of a particular instrument or for working together with other students.

The laboratories are divided in several boxes each containing the complete instrumentation for an optometry control. Additional boxes are devoted to special instruments devoted to the work for the final thesis of the students. Separated laboratories are especially devoted to contactology and to ophthalmic lenses. Computers are also accessible where students can download articles in electronic format directly from the library of the university.

We feel that our course in optometry and optics is particularly strong in the aspect of optometry related to materials, instruments and all physical aspects. The study of the medical aspects of optometry has a shorter history but it is rapidly progressing.

3.- Are there a lot of international students at your University? How is the life for an international student?
There are many Erasmus students in Milan, especially coming from Spain. Most of them are accommodated in the new “Residenza Universitaria” which is located inside the university area. Other students prefer to rent and share small apartments.

Also it is possible to find an accommodation in nearby cities like Como, Lecco and small villages located on lake Como. Our university is reachable within one hour train from those locations. The train station (“Milano Greco Pirelli”) is just inside the university area.

Incoming students are offered a course for beginners in Italian language where they can learn Italian and also meet other students. We provide them with information on how to move and where to go in Milan.
Milan is a very lively city for young people with lots of exhibitions, pubs, restaurants and discos.

4.- What can an international student find at your faculty?
Students find an interdisciplinary faculty, with 8 faculties and 11 different degree courses in the scientific faculty. The university is organized as a campus, with new structures, a high-level internet connectivity, and convenient logistic connections (trains, underground, buses, etc.). The rooms for the lessons (from 30 to 350 places) are well-equipped with audio and video facilities. A lot of place is available for students to study or to meet (700 places). The laboratories of optometry are open also out of the hours of lessons for the students to practice by themselves.

5.- Why would you recommend your university and your school to international students?

The course in Optics and Optometry at the university of Milano Bicocca has been the first in this field in Italy. Students find a new and interdisciplinary faculty, with new and well-equipped laboratories of optics, optometry, contactology. Both fundamental (physics and chemistry) and applicative courses are available. Many courses concern the properties of materials for applications in the fields of optics, optometry, contactology.

Una experiència a Aalen, Alemanya

Sóc la Sílvia Giner i vaig acabar els meus estudis d’Òptica i Optometria a la EUOOT al febrer de 2006.
Actualment treballo com a òptica i optometrista a VistaOptica.

Jo sempre havia volgut marxar a fer un ERASMUS. Havia sentit a parlar molt bé d’aquella experiència, així que ben aviat que vaig poder, no m’ho vaig pensar ni un segon, i vaig començar a omplir tota la paperassa necessària. Faria un ERASMUS de tot un any!

Al principi dubtava entre Hèlsinki, Itàlia o Alemanya...Finalment vaig decidir fer un curs intensiu durant mig any d’alemany!

Mitjançant els contactes que tenia la EUOOT amb la universitat alemanya (Fachhochschule Aalen), vaig trobar un pis d’estudiants per passar-m’hi com a mínim mig any.

Un cop a Alemanya, vaig cursar tot tercer, excepte OCC i Principis de patologia i farmacologia ocular, ja que allà no ofertaven aquestes assignatures.

Al començar, tenia una mica de por...: classes en alemany, exàmens en alemany, gent desconeguda..., però un cop allà el primer que vaig fer va ser aprendre de tot el que m’envoltava. En dos mesos ja parlava i somniava en alemany! (val a dir, que aquest aprenentatge no va venir de l’aire, sinó que vaig fer fins a 5 cursos diferents d’alemany, i procurava passar el màxim temps amb gent d’allà i no amb altres ERASMUS espanyols)

Va ser del tot encertat quedar-m’hi tot un curs, ja que amb mig any m’hagués quedat curta. Vaig gaudir de la neu, dels camps verds de primavera, i dels refrescants llacs a l’estiu. I durant tot aquest any, vaig jugar a bàsquet i voleibol amb els equips de la universitat....(a part d’apuntar-me a totes les festes que feien, que us asseguro que no eren poques...).

Actualment, encara tinc relació amb moltíssima gent de tot el món que vaig conèixer allà. He tornat a Alemanya, he anat a Finlàndia, Hongria, Bèlgica... a visitar amics, possiblement aquest estiu m’escaparé a la Xina a trobar-ne un altre, i ja han vingut a Barcelona com a mínim 15 persones a dormir a casa meva! Impressionant, no?

Com a últim dir-vos que el que més por fa, és el neguit de pensar : “Aprovaré?”. I us ho responc: “Segur que sí!”. Penseu que a l’EUOOT peguen més canya, i per tant anem ben entrenats a estudiar a qualsevol lloc! A més a més, que passaria si ens quedés una assignatura suspesa? Mig any més? Que és això comparat amb aquesta experiència?

Benvinguts

Benvinguts al bloc de Relacions Internacionals de la EUOOT.
Pretenem crear una finestra des de la que els nostres estudiants més agosarats i amb ganes de noves experiències, o sigui els estudiants de mobilitat, ens puguin explicar les seves vivències a la universitat que els acull durant un temps.