Com a novetat ens ha presentat una proposta per als nostres estudiants que vulguin anar a fer un quatrimestre a la seva escola, de manera que podran seguir les classes i pràctiques en anglès. Una bona oportunitat per coneixer un nou país i practicar idiomes!!!
http://www.htw-aalen.de/studium/a/
Para empezar debo aclarar que a diferencia de la mayoría que han escrito para el blog, no soy oriunda de España y menos aún de los alrededores de Europa, y si quiero ser mas explicita.... soy Chilena, actualmente vivo en Terrassa y curso el ultimo año de Óptica y Optometría en
No os voy a dar la lata contándoos lo que significa intentar meter 30 kilos de ropa para 6 meses en una sola maleta, juntar una enorme cantidad de papeles y sellos que te piden para poder ingresar al país(bendita burocracia), o las casi 23 horas de vuelo hasta aquí ( ehh contando también las horas de escala), o el susto que pasas al ver que transcurre el tiempo y tu maleta no sale por la cinta de equipaje, o la horrible incertidumbre de no saber si alguien te recogerá en el aeropuerto.....en fin, que quieras o no, viajar a otro país o a otro continente además de ser una gran experiencia también tiene su lado amargo, mas aún cuando descubres que estarás lejos de tu familia, tu novio y tus mejores amigos, por tiempo indefinido , y cuando digo indefinido, es porque en mi caso aun sigo aquí...
Que me aporto de nuevo el Erasmus? pues en mi caso, además de muchas responsabilidades, un novio portugués, y la oportunidad de descubrir una nueva cultura y nuevas costumbres. Ahh y la certeza de que soy capaz de desenvolverme sola, lejos de los míos y lejos de mi tierra. Si cambiaria alguna cosa? Ninguna...bueno si.. antes de venir me haría un cursillo de catalán y portugués...
El mejor recuerdo que me quedo? Además de mi antes novio y ahora marido.......decídmelo ustedes.......
En Rafa, la parella de la Makarena era un estudiant portuguès Erasmus el mateix any que la Makarena i...van ser feliços i van menjar anissos!!!!!
Bueno,voy a hacer un breve resumen de los acontecimientos:
Vivo en una residencia multiracial de 13 pisos de altura,que nunca duerme.
La escuela de óptica está apartada del 'main building' ,como en todos los sitios!Es un edificio antiguo de aspecto tétrico,amarillento;pero tienen muy buen material y estoy tomado provecho de él!
Herr Ralph Michael me ha ayudado en todo lo que ha podido y más,le estoy muy agradecido;y varios alumnos también me echan una mano para que no me pierda clases y encuentre aulas y toda la parafarnaria;además en clase no me entero de la copla la mitad así que me pasan apuntes y los profesores estan siendo bastante comprensivos.
Hemos hecho alguna excursión que otra,todos los Erasmus juntos.Adjunto una fotografía de la Oktoberfest en Münich pera colgarla en en blog
Com resumir en unes quantes línies els cinc mesos més intensos de la meva vida?
Sóc la Lorena Mateos, actualment estic cursant l’últim quatrimestre de la diplomatura i el passat vaig estar a Xile d’intercanvi.
Xile és un país que molta gent et diu: - però Xile…??? Perquè Xile?, no ho sé, però va ser una bona opció, Sud Amèrica és un continent fantàstic.
Amb una maleta enorme, canvi d’estació, de moneda i a sobre has d’esbrinar com arribar fins la universitat...tot una aventura!! És el mateix idioma, quina sort!, però tenen tants “Xilenismos”, que s’ha d’estar atent.
Quan vaig arribar havia de buscar als meus orientadors de relacions internacionals de la PUCV(el PIIE) ,és impressionant. Uns 250 estudiants d’intercanvi i un espai a la universitat específic per a nosaltres, on podíem estudiar, connectar-nos a internet, estudiar a les aules, i el millor de tot, els orientadors que t’ajuden a solucionar tots els problemes.
Una de les coses que més enyoro és la gent, cadascun d’un país diferent, E.E.U.U. , Alemanya, França, Canadà, Mèxic, Austràlia i España clar.
L’altre cosa és viatjar, Argentina, Brasil, Polinèsia…La situació econòmica de Sud Amèrica es molt beneficiosa en aquest sentit. Tantes aventures!!
Respecte el pla d’estudis és una mica diferent però el nivell és molt similar. Les assignatures que t’has d’agafar sempre han de ser una mica “light” per gaudir dels amics i el país. La facultat d’òptica no es massa gran però la gent és molt simpàtica i els professors tenen més confiança amb l’alumne.
Desprès el que et queda és el record i enyorança de la molta gent que has conegut. Amb la que segueixes mantenint contacte tot i que cadascun és a una punta del món. Avui dia he tornat a veure algun d’ells, fins i tot he anat a visitar-los als seus països i espero tornar en un futur.
En Gabriel Pena va ser el primer estudiant de la EUOOT que va anar a d'erasmus Helsinky. Aquesta és el relat de la seva experiència
Un Erasmus, un color.
Per més que intentem percebre el món d’una manera global, no hem d’oblidar que existeixen unes zones que ens defineixen, i alhora ens hi identifiquem.
Nosaltres, a primera línia del balcó de l’ “arc mediterrani”, conservem un tarannà propi. A mesura que ens endinsem a l’Europa central aquest pren un altre color, i més cap a l’est un altre, i així configurem la paleta de cultures que ens fa més vius.
I immers en la policromia, llençat a trobar una franja espectral allunyada dels tons càlids, és quan decideixo un destí peculiar: Finlàndia.
Molts tòpics expliquen de Finlàndia que és una terra freda, i que el clima s’apodera de la seva gent, reservada, antipàtica, immersa en la foscor dels seus dies... En canvi la realitat no pot ser més diferent: Suomi (Finlàndia en finès) és un país despert, envoltat de vida, respectuós amb el medi, simpàtic, atent, acollidor, i amb una autoestima i un progrés envejables. Finlàndia ja no somia amb un futur lliure perquè s’hi senten, caminen de dia en dia a pas d’harmonia: tot té el seu instant, sense presses sisplau!
La meva estada a Helsinki va ser de 9 mesos. Si teniu mitjans per fer-ho, allargueu la vostra estada el màxim possible. El meu parer és que menys de 9 mesos no són suficients per adaptar-te a un país, i treure’n el rendiment (tant personal com acadèmic) que un voldria. Durant 9 mesos he tingut temps de gaudir de l’art, història i cultura que perfectament cuida la capital finesa, com també de donar tombs pel nord (a contemplar bocabadat l’espectacle més bèstia que he vist mai: les aurores boreals), o per altres ciutats escandinaves, o viatjar fins a l’antiga Rússia... i fins i tot de passar totes les assignatures a les que estava matriculat.
Ser Erasmus és gaudir, de bon principi, d’una paleta policromada sense límits: el següent pas és elegir el teu color.
Salut!
Gabriel Pena i Ballesté
